Competencia comunicativa, oral y escrita, en estudiantes de ciencias de la salud de una universidad de Bogotá D. C., Colombia

• María Fernanda Chaparro-Serrano ^[1]
  1. [1] Fundación Universitaria de Ciencias de la Salud

     Fundación Universitaria de Ciencias de la Salud

     Colombia

     
• Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Vol. 58, Nº 2, 2022 (Ejemplar dedicado a: Ecologies digitals i aprenentatge autodirigit), págs. 501-516
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Oral and written communication skills in health sciences students at a university in Bogotá D.C., Colombia
  • Competència comunicativa, oral i escrita, en estudiants de ciències de la salut d’una universitat de Bogotà D. C., Colòmbia
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    La competencia comunicativa es un eje de la formación transversal. Este es el caso de los trabajadores del ámbito de la salud, que, como seres humanos, cuentan con un contexto personal, familiar y emocional en el que interactúan. El objetivo del presente artículo es identificar el nivel de competencia comunicativa en un grupo de estudiantes de tercero y sexto semestres de un programa de instrumentación quirúrgica de Bogotá. Para ello se realizó un diseño mixto en el que se aplicaron instrumentos de evaluación de las competencias comunicativas y se observaron los dos grupos del programa. Los principales hallazgos mostraron que la competencia de los dos grupos de estudiantes del programa fue aceptable. De acuerdo con esta denominación, el nivel de desempeño se considera estándar, lo que significa que hay errores en la comprensión lectora, la escritura y la oralidad, así como en la ortografía y el uso de signos de puntuación; además, la comprensión de conceptos es parcial en la comunicación verbal, no verbal y escrita. Se concluye que es importante considerar la inclusión de actividades en el aula que promuevan el desarrollo de la competencia comunicativa oral y escrita, considerando que el personal de salud necesita hablar con el paciente y el personal, así como realizar escritos a partir de reportes e informes.

  • català

    La competència comunicativa és un dels eixos de la formació transversal. Aquest és el cas dels treballadors de l’àmbit de la salut, que, com a éssers humans, presenten un context personal, familiar i emocional en què interactuen. L’objectiu del present article és identificar el nivell de competència comunicativa en un grup d’estudiants de tercer i sisè semestres d’un programa d’instrumentació quirúrgica de Bogotà. Amb aquesta intenció es va realitzar un disseny mixt en què es van aplicar instruments d’avaluació de les competències comunicatives i es van observar els dos grups del programa. Les troballes principals van mostrar que la competència dels dos grups d’estudiants del programa va ser acceptable. D’acord amb aquesta denominació, el nivell d’acompliment es considera estàndard, és a dir, presenta errors en la comprensió lectora, l’escriptura i l’oralitat, i també en l’ortografia i l’ús de signes de puntuació; a més, la comprensió de conceptes és parcial a la comunicació verbal, no verbal i escrita. Es conclou que és important considerar el fet d’incloure activitats a l’aula que promoguin el desenvolupament de la competència comunicativa oral i escrita, considerant que el personal de salut necessita parlar amb el pacient i el personal, així com realitzar escrits a partir dels informes.

  • English

    Communication skills are a universal element of training. This is true of healthcare personnel who, as human beings, act within a personal, family and emotional context. The aim of this paper is to identify the level of communication skills among a group of third and sixth semester students of a surgical instrumentation programme in Bogotá. A mixed design was used; evaluation tools were employed and the two groups of the programme were observed. The main findings showed that the skills of the two groups of students in the programme were acceptable. According to this categorisation, the level of performance was considered to be standard, meaning there were errors in reading comprehension, writing and speaking, spelling, and use of punctuation marks; in addition, the students’ understanding of concepts in verbal, non-verbal and written communication was partial. It is concluded that it is important to consider incorporating activities in the classroom to promote the development of oral and written communication skills, given that healthcare staff need to talk to patients and other staff members, as well as to write notes and reports.