Reino Unido
Barcelona, España
A la baixa edat mitjana els grans temples cristians utilitzaven importants quantitats de cera, que era un producte exposat a les oscil·lacions del mercat mediterrani i que, en general, resultava cara. Per tal d’atenuar la despesa en cera, els administradors de les esglésies i els candelers van desenvolupar estratègies comptables i materials per tal de rebaixar-ne el cost. A partir de l’exemple de la ciutat de Barcelona, i especialment de la seva Seu, aquest article mostra com es desenvoluparen dos mecanismes principals, que a més sovint es combinaren, per tal de contenir aquesta despesa i facilitar l’accés a aquests productes imprescindibles per a la litúrgia: el lloguer dels grans ciris i la reutilització i revenda de la cera cremada però que encara es podia tornar a emprar.
By the Later Middle Ages, Christian churches used considerable amounts of wax, which was an expensive product exposed to the oscillations of the Mediterranean market. In order to mitigate expenditure on wax, administrators and chandlers developed accounting and material strategies in order to decrease its cost. Relying on the example of the city of Barcelona, and especially on its Cathedral, this article demonstrates how these actors put in motion two main mechanisms, which were also often combined, in order to contain expense and to ease access to these products that were essential to the liturgy: the rental of the largest candles and the reuse and resale of burnt wax that was still fit for recycling.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados