Eivissa ha esdevingut un referent global de la festa. La música hi ha jugat un paper fonamental en esdevenir un difusor i establir-se com a llenguatge psico-sensorial en la construcció d’una representació global dels nostres éssers en relació a l’espai.
En el present article teòrico-empíric s’han revisat en primer lloc els antecedents acadèmics sobre la vinculació de la geografia i la música, així com en relació a la construcció del referent territorial com a icona. En segon lloc ens hem centrat en el paper que ha desenvolupat la música en el cas d’Eivissa, com a objecte i vector en la construcció del referent territorial.
El cas d’Eivissa, si bé és força específic, també permet comprendre, en un sentit més genèric, el procés de construcció d’un territori trans-local, en el context d’una perspectiva cultural contemporània.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados