Montaigne i Descartes: dues propostes modernes de vida

• Autores: Joan Lluís Llinàs Begon
• Localización: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, ISSN-e 2013-9543, ISSN 1130-4383, Vol. 23, 2012, págs. 121-134
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Montaigne and Descartes: Two proposals of a modern way of life
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    S’intenta mostrar que tant Montaigne com Descartes són dos filòsofs moderns i que defensen una idea de la filosofia com a discurs orientat a la praxi i que implica viure d’una determinada manera. L’escriptura de l’assaig és l’element de modernitat de la proposta de vida montaniana, resultat de la constatació que tot coneixement és coneixement d’un subjecte i que, per tant, correspon al subjecte posar-se a prova construint un discurs sobre si mateix, que és un discurs transformador. La imatge cartesiana de l’arbre de la filosofia s’orienta a l’acció humana. Tant en Montaigne com en Descartes la filosofia és considerada com a activitat teòrico-pràctica. Els dos escriuen per jutjar millor i jutjar-se millor, si bé hi ha una diferència epistemològica entre l’home montanià i l’home cartesià.

  • English

    I will try to show that both Montaigne and Descartes are modern philosophers who conceive philosophy as a praxis-oriented discourse, which implies living in a certain way. Essay writing is the element of modernity in Montaigne’s proposal of a way of life, resulting from the fact that there is no knowledge without a subject having it, so that it is the subject’s task to put himself to a test by producing a self-transforming discourse on himself. In a similar vein, the cartesian image of the tree of philosophy is also supposed to guide human action. Both Montaigne and Descartes consider philosophy to be a theoretico-practical activity. Both write to judge better and to judge themselves better, although it is necessary to acknowledge there is an epistemological difference between montaignian man and cartesian man.