La pèrdua de paisatge en mosaic i d’eficiència metabòlica agrària a la Regió Metropolitana de Barcelona (1956-2009)

• Tello, Enric ^[1] ; Cattaneo, Claudio ^[2] ; Olarieta Alberdi, José Ramón ^[3] ; Sacristán, Vera ^[4]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
  3. [3] Universitat de Lleida

     Universitat de Lleida

     Lérida, España

     
  4. [4] Universitat Politècnica de Catalunya

     Universitat Politècnica de Catalunya

     Barcelona, España

     

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, ISSN-e 2013-7959, Nº. 64, 2022 (Ejemplar dedicado a: Reptes i oportunitats de la infraestructura verda metropolitana), págs. 86-102
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo  1    2 (pdf)   3  
• Resumen

  • Ramon Margalef va plantejar que els paisatges agraris en mosaic eren un bon instrument de conservació de la biodiversitat que s’estaven esvaint pels impactes de l’agricultura industrial i l’avenç de la urbanització, i ens convidava a estudiar-ho considerant els efectes de l’energia externa i les forma com es distribuïa al territori. En aquest article apliquem aquesta anàlisi als canvis d’usos del sòl agrari, la ramaderia i els boscos entre 1956 i 2009 als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. Emprem els indicadors d’energia externa extreta, d’energia internament incorporada, i de complexitat, integració i circularitat dels agroecosistemes per entendre la pèrdua d’heterogeneïtat de cobertes del sòl i connectivitat ecològica del paisatge. El resultats corroboren la hipòtesi de Ramon Margalef, i de tota l’anàlisi se’n desprenen dues conclusions, una metodològica i l’altra política. La metodològica és que per copsar aquesta relació energia-paisatge cal emprar varis models complexos i integrats dels fluxos de matèria i energia moguts pel sistema agrari, i dels seus graus de circularitat en connectar els béns fons vius dels agroecosistemes entre ells, per relacionar-los amb indicadors de la diversitat i complexitat dels paisatges. La política és que per revertir la seva degradació cal una transició cap a nous territoris agroecològics integrats.