L’article fa un recorregut pel verd de Barcelona des de la ciutat intramurs al Pla de superilles actual. En aquest periple es destaquen les propostes d’en Ildefons Cerdà, Rubió i Tudurí, Le Corbusier, les fetes pels tècnics de l’Ajuntament de Barcelona als inicis del període democràtic i, finalment, la proposta de superilles feta per l’Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNecologia), aprovada pel plenari del consistori barceloní al març del 2015. Es posa de relleu la xarxa verda potencial que es desplegaria a Barcelona si s’implantés en la seva totalitat el Pla de superilles. La xarxa verda resultant és conseqüència de l’alliberament del 70 % de l’espai viari, avui dedicat a la mobilitat de pas. De l’espai alliberat apareixen els corredors verds, 150 noves places de 2000 m2 , etc. L’article també inclou la proposta de xarxa verda metropolitana i la xarxa blava que apareix amb la proposta de regeneració del litoral barceloní, que inclou la creació d’un districte marí, el districte 12 de Barcelona (l’onzè, és Sarajevo).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados