Se analizan desde perspectivas hermenéuticas las secuencias de apertura de tres series británicas de televisión producidas para las cadenas BBC y STARZ en el siglo XXI basadas en novelas históricas sobre la etapa preisabelina obra de la escritora Philippa Gregory. Se establecen conexiones entre cada secuencia con las demás, en todas las cuales se considera un triple registro: la icono-grafía, el relato interno y, finalmente, la conexión entre iconografía y relato mediante una metáfora visual que los sintetice. Así, en la primera serie el mundo medieval se percibe como una vidriera, la iconografía predominante es la de la reja y el proceso de síntesis es el de un zootropo; en la segunda la historia se muestra como una partida de ajedrez, la iconografía es predominantemente heráldica y el proceso se sintetiza como una pulverización catódica; en el tercer caso el relato sitúa como centro una jaula de oro, la iconografía predominante guarda relación con la percepción de España y, finalmente, el proceso se comprende a partir de técnicas como la de la electrólisis.
S’analitzen des de perspectives hermenèutiques les seqüències d’apertura de tres sèries de televisió britàniques produïdes per a les cadenes BBC i STARZ en el segle XXI basades en novel·les històriques sobre l’etapa preisabelina obra de l’escriptora Philippa Gregory. S’estableixen connexions entre cada seqüència amb la resta d’elles, en totes les quals s’observa un registre triple: la iconografia, el relat intern i, finalment, la connexió entre iconografia i relat mitjançant una metàfora visual que els sintetitza. Així, en la primera sèrie el món medieval es percep com una vidriera, la iconografia predominant és la de la reixa i el procés de síntesi és el d’un zoòtrop; en la segona història es mostra com una partida d’escacs, la iconografia és predominantment heràldica i el procés es sintetitza com una polvorització catòdica; en el tercer cas el relat situa com a centre una gàbia d’or, la iconografia predominant guarda relació amb la percepció d’Espa-nya i, finalment, el procés es comprén a partir de tècniques com la de l’electròlisi.
The opening sequences of three British television series produced for the BBC and STARZ in the 21st century are analysed from hermeneutic perspectives. The series are based on historical novels about the pre-Elizabethan period by the writer Philippa Gregory. Connections are made between each sequence and the others, in all of which a triple register is considered: the iconography, the internal narrative and, finally, the connection between iconography and narrative by means of a visual metaphor that synthesises them. Thus, in the first series the medieval world is perceived as a stained glass window, the predominant iconography is that of a grille and the process of synthesis is a zoetrope; in the second, the story is shown as a chess game, the iconography is predominantly heraldic and the process is synthesised as a cathodic pulverisation; in the third case, the story is centred on a golden cage, the predominant iconography is related to the perception of Spain and, finally, the process is understood on the basis of techniques such as electrolysis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados