Las prácticas formativas en Ciencias Sociales: una comparación entre el Trabajo Social y la Sociología

• Manzanera Ruíz, Roser ^[1] ; Medina Rodríguez, María del Valle ^[1]
  1. [1] Universidad de Granada

     Universidad de Granada

     Granada, España

     
• Localización: Research in Education and Learning Innovation Archives. REALIA, ISSN-e 2659-9031, Nº. 29, 2022, págs. 27-42
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Formative practice in the Social Sciences: comparing Social Work and Sociology
  • Les pràctiques formatives en Ciències Socials: una comparació entre el Treball Social i la Sociologia
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Las prácticas profesionales en la disciplina del Trabajo Social en España se remontan a la década de 1960. En 2010 la enseñanza se convertirá en un título de Grado universitario. Este ar- tículo responde a tres objetivos fundamentales: conocer las habilidades que aportan las enseñanzas prácticas y profesionales a los estudiantes de Trabajo Social y Sociología; investigar cómo contri- buyen las prácticas formativas a la práctica profesional crítica en ambas disciplinas y en resolución de problemas del trabajo social; identificar cuáles son los puntos fuertes y débiles de las prácticas profesionales en el trabajo social, sus causas y consecuencias. Se utiliza una metodología cualitativa con análisis de fuentes secundarias y entrevistas semiestructuradas a los actores involucrados en las prácticas formativas de cada grado. Los resultados muestran cómo el Plan Bolonia, por una par- te, ha fortalecido áreas de conocimiento cómo el trabajo social, frente a otras con mayor tradición académica como la sociología, ampliando sus prácticas formativas, aportando mayores perspectivas críticas y permitiendo una mejor integración entre teoría y práctica; en contrapartida también se muestran debilidades, a saber: la insuficiente oferta de centros formativos, la desconexión entre los grupos de supervisión y, consecuentemente la diferenciación en la formación del propio alumnado.

  • English

    Professional practice in Social Work is not new. In southern Spain, for example, such practice dates back to the 1960s. In 2010, studies in this discipline were incorporated into the university education system. This article has three main objectives: (1) to determine which skills students of social work and sociology acquire when taking part in practical and professional courses; (2) to investigate how formative practice contributes to critical professional practice in both these dis- ciplines and how it impacts problem solving in social work; and (3) to identify the strengths and weaknesses of professional practice in social work and analyse their causes and consequences. To achieve these objectives we used a qualitative methodology in which we analysed secondary sour- ces and conducted semi-structured interviews with participants involved in formative practices on each degree. Our results show that the Bologna Plan has strengthened knowledge areas such as so- cial work more than others with greater academic traditions (such as Sociology) by expanding their training practices, providing greater critical perspectives, and promoting better integration between theory and practice. Weaknesses are also observed, however. These include an insufficient number of teaching centres and a disconnection between supervision groups that has led to differences in the training students receive.

  • català

    Les pràctiques professionals en la disciplina del Treball Social a Espanya es remunten a la dècada del 1960. L’any 2010, l’ensenyament es va convertir en un títol de grau universitari. Aquest article respon a tres objectius fonamentals: conèixer les habilitats que aporten els ensenyaments pràctics i professionals als estudiants de Treball Social i Sociologia; investigar la contribució de les pràctiques formatives a la pràctica professional crítica en les dues disciplines i en la resolució de problemes del treball social; identificar quins són els punts forts i febles de les pràctiques professi- onals en el treball social, les causes i les conseqüències. S’utilitza una metodologia qualitativa amb anàlisi de fonts secundàries i entrevistes semiestructurades als actors involucrats en les pràctiques formatives de cada grau. Els resultats mostren que el Pla Bolonya, d’una banda, ha enfortit àrees de coneixement com el reball social, enfront d’altres amb més tradició acadèmica com la sociologia, ampliant les seues pràctiques formatives, aportant perspectives crítiques més grans i permetent una millor integració entre teoria i pràctica; en contrapartida, també es mostren debilitats, és a dir: la in- suficient oferta de centres formatius, la desconnexió entre els grups de supervisió i, en conseqüència, la diferenciació en la formació de l’alumnat.