Hècate al dramàtic: Invocacions i culte en tragèdia i comèdia

• Autores: Andrea Sánchez i Bernet
• Localización: Tycho: revista de iniciación en la investigación del teatro clásico grecolatino y su tradición, ISSN-e 2340-6682, Nº. 7, 2021, págs. 71-88
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Hecate in attic drama: Invocations and cult in tragedy and comedy
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen
  • català

    El culte a divinitats ctòniques o infernals constitueix un aspecte ben particular de la religió grega clàssica dins del qual destaca Hècate, que s’esmenta al drama àtic en ocasions d’allò més diverses, adés associada a la màgia i l’inframon, adés a aspectes més positius de ritus de pas i protecció domèstica. A través de l’estudi de les fonts primàries —tragèdia i comèdia d’època clàssica—, pretenem, en primer lloc, sistematitzar les al·lusions a Hècate al drama i comprovar fins a quin punt s’hi representa el seu culte real, així com la seva relació amb uns altres déus ctònics. Segonament, comentem els passatges més significatius en funció del seu context per a determinar la funció dramàtica del culte a Hècate.

    Amb aquestes dades, en tercer lloc, examinarem les semblances i diferències detectades al corpus, tant entre subgèneres dramàtics com entre autors, mirant de discernir com evoluciona la caracterització de la deessa

  • English

    The worship of chthonic or infernal deities is a very particular aspect of classical Greek religion where Hecate stands out. The infernal goddess is mentioned in Attic drama on various occasions, sometimes associated with the magical and the underworldly, sometimes with the more positive aspects of rites of passage and household protection. Through the analysis of primary sources —classical-era tragedy and comedy—, we will attempt, first of all, to systematize the allusions to Hecate in drama and to verify to what extent her real cult is represented, as well as her relationship with other chthonic gods. Second, we discuss the most significant passages in accordance to their context, in order to dillucidate the dramatic function of Hecate’s cult. Thirdly, with these data we will examine the similarities and differences detected in the corpus, both amongst dramatic subgenres and amongst authors, and thus discern how the characterization of the goddess evolves.