La Intencionalitat operant: fungierende Intentionalität
- Autores: Josep María Bech
- Localización: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, ISSN-e 2013-9543, ISSN 1130-4383, Vol. 26, 2015, págs. 117-131
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
A la intencionalitat d'acte o tètica, fonament dels actes de la consciència, el pensament fenomenològic sol contraposar la intencionalitat operant o latent (en alemany fungierende Intentionalität). Aquest article n'analitza les múltiples vessants, en descriu el sorgiment a Husserl i Fink, la seva hegemonia en el pensament de Merleau-Ponty, i explora l'impuls revisionista que va introduir en fenomenologia. Així apareix la intencionalitat operant com la unitat natural i antepredicativa del món i de la nostra pròpia vida. Traspua en el nostre paisatge interior (desitjos, valoracions, projectes, records) més palesament que en el coneixement objectiu. Revela que una constitutiva passivitat, alhora anònima, opaca, involuntària i cega, sosté i condiciona tota activitat intencional, i assenyala que el cos com a motricitat és l'executor espontani i universal que ha de romandre anònim perquè precedeix qualsevol reflexió objectivadora. Aquest rerefons obscur que mina des de dins tota activitat constituent, l'anàlisi de la intencionalitat operant el pot dur a la llum si bescanviem la tematització directa per una reorientació «arqueològica» de la fenomenologia.
