En les línies següents analitzem dramàticament la compareixença sobtada de Sòcrates a l'entrada en escena del Protàgoras, tal com vindria immediatament indicada per la qüestió inicial: «D'on apareixes, Sòcrates?» (309a1). El diàleg obre amb l'exclamació d'un personatge que, en adonar-se de l'adveniment socràtic, s'hi adreça amb certa incredulitat per preguntar-li per l'origen, els motius i les circumstàncies de la seva aparició. La curiositat i les sospites aixecades per l'estranyesa de l'ocasió reclamen l'aclariment i l'explicació de Sòcrates sobre els afers que l'ocupen a la ciutat; en altres paraules, Sòcrates es troba davant la necessitat de desfer-se de les males aparences i de presentar obertament el seu servei als seus conciutadans. Tot plegat, situat dramàticament sobre el 433 a. C., en el moment just en què Sòcrates començaria a concórrer la prometedora joventut d'Atenes, quan la ciutat forjada per Pèricles es troba en el seu esplendor, i a la vegada al llindar del seu declivi, adquireix una especial significació, i ens duu a llegir el Protàgoras com una retrospectiva dels inicis de la qüestió sobre la bondat de l'activitat de Sòcrates a la ciutat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados