Darrerament s'ha parlat de crisi en l'experiència contemporània del temps.
Aquest article s'acosta reflexivament a la hipòtesi del final del règim modern d'historicitat de l'historiador François Hartog i a partir d'aquí tracta dues qüestions que s'han anat perfilant de manera simultània a aquesta crisi: a/ l'estatut de l'actual gir subjectiu, en particular de la figura del testimoni i /b/ la pregunta al voltant de com establir una nova relació amb el passat, un cop el futur ha deixat d'acomplir el seu paper com a potència simbòlica d'orientació en el present.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados