El discurs arrenca d’una presentació del concepte de filosofia com a recerca d’una determinada mena de veritat, que arriba a un primer estadi amb la recapitulació de la unitat 14, on es proposa l’operativitat epistemològica del jo-cos. El cor de l’assaig són els apartats que van del 15 al 36, on s’exposa la teoria de la TCEE (i de la MLV), és a dir, la tesi de la tendència a continuar existint en expansió (amb la mort latent en la vida), que reflecteix la natura de l’ésser humà, com a individu i com a membre de l’espècie. Aquesta teoria arriba a abraçar el que entenem per ètica a partir de la discussió del problema de la llibertat individual. Els apartats a partir del 37 discuteixen l’experiència artística com a tret distintiu de l’ésser humà i acaben abordant el problema del transcendent, amb una anàlisi de l’adhesió humana a diverses religions (les occidentals, les indostàniques, les orientals). L’assaig reprèn críticament el problema de la llibertat de responsabilitat (que, com a tal, queda reduïda a il·lusió) i, consegüentment, acaba amb la definició d’una aspiració ideal.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados