El poder i la força: metàfores, imatges i representacions del poder

• Autores: Núria Sara Miras Boronat
• Localización: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, ISSN-e 2013-9543, ISSN 1130-4383, Vol. 28-29, 2017-2018, págs. 217-230
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • En contra d'una arrelada tendència filosòfica al menysteniment de les metàfores i les imatges, existeixen alguns desenvolupaments recents en la filosofia, la ciència cognitiva i els estudis literaris que reivindiquen el paper productiu de la metàfora pel coneixement o inclús que el pensament humà funciona a través de la connexió entre metàfores i conceptes. La metàfora, com a imatge verbal, serveix per il·lustrar fenòmens molt complexos.

    Si la metàfora funciona és perquè existeix alguna relació d'analogia, homologia o afinitat estructural entre els dos termes associats en la metàfora. En aquesta comunicació se sosté la tesi que el concepte de poder encara avui està mancat d'una definició clara i unívoca. El poder s'explica com a «influència», «força», «capacitat». Es proposa un recorregut per una sèrie de pensadors que pensen en el poder d'acord amb magnituds físiques, com la força, i que tenen com a referent el model de la ciència de la seva època: Hobbes, Foucault, Deleuze i Guattari. Una variació en el paradigma de la ciència que es tradueix també en una modificació de l'aspecte sota el qual apareix el poder i que, per tant, també de les formes de resistència.