Barcelona, España
A partir d’una interpretació ètica i pragmàtica del Tractatus com a text que aconsegueix fer silenci parlant, el propòsit d’aquest treball és traçar un paral·lelisme entre el silenci de Wittgenstein i el tipus de silenci pel qual advoca la poètica contemporània en tant que discurs d’un silenci realitzat per la paraula, no pas per la seva absència o negació. A diferència del silenci de la poètica moderna, silenci que es deia i que, per consegüent, es trencava en el mateix dir, el silenci de la poètica contemporània es fa ressò del gest de Wittgenstein i fa del silenci, no un tema, sinó l’acció d’un discurs que, lluny de parlar o callar davant l’inefable, en fa audible el silenci.Paraules clau: Wittgenstein, Tractatus, silenci, poètica contemporània, acció ètica.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados