Relación entre autóctonos y migrantes latinoamericanos en un barrio de Barcelona desde la visión de líderes comunitarios y profesionales de servicios socio comunitarios: apuntes para la aculturación psicológica

• Autores: Claudia Saldivia, Moisés Carmona Monferrer, Francisco Javier Serrano
• Localización: Anuario de psicología, ISSN 0066-5126, Vol. 52, Nº. 1, 2022, págs. 71-80
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Relació entre autòctons i migrants llatinoamer-icans en un barri de Barcelona des de la visió de líders comunitaris i professionals de serveis sociocomunitaris: apunts per a l’aculturació psicològica
  • Relationship between Natives and Latin Amer-ican Migrants in a neighborhood of Barcelona from the view of community leaders and profes-sionals of socio-community services: notes for the Psychological Acculturation
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El propósito de esta investigación fue explorar el proceso de aculturación entre autóctonos e inmigrantes latinoamericanos en un contexto comunitario, desde la perspectiva de actores relevantes de la comunidad. El barrio El Carmelo fue seleccionado entre otros barrios de Barcelona, debido a su diversidad cultural y cantidad de inmigrantes latinoamericanos. Se usó un diseño de estudio de caso, realizando entrevistas semiestructuradas a cuatro líderes comunitarios y cuatro profesionales de servicios socio-comunitarios. Se utilizó la técnica de análisis temático propuesta por Braun & Clarke (2006) para analizar las entrevistas. Los resultados destacan que la relación entre autóctonos e inmigrantes latinoamericanos se encuentra cruzada por el prejuicio étnico y el racismo; no obstante, el proceso de aculturación tiene un impacto relevante en ambos grupos, especialmente el cambio en algunas costumbres en los autóctonos, lo que es un hallazgo inesperado. También aparecen los cambios en la identidad como un aspecto importante del proceso. Finalmente, se señala la necesidad de trabajar en una identidad colectiva que conduzca a una mejor convivencia intercultural

  • català

    El propòsit d’aquesta investigació va ser analitzar la relació entre autòctons i migrants llatinoamericans en un context comunitari des de la perspectiva d’actors destacats de la co-munitat. El barri del Carmel va ser seleccionat entre altres barris de Barcelona a causa de la seva diversitat cultural i quantitat de migrants llatinoamericans. Es va usar un dis-seny d’estudi de cas, en el qual es van dur a terme entrevis-tes semiestructurades a quatre líders comunitaris i quatre professionals de serveis sociocomunitaris. Es va fer servir la tècnica d’anàlisi temàtica per analitzar les entrevistes. Els entrevistats van assenyalar que al barri observen més coexis-tència intercultural que convivència, la qual cosa significa que es comparteix espai físic, però hi ha poca interrelació entre autòctons i migrants llatinoamericans. La participació comunitària és baixa en general. No obstant això, quan es produeixen trobades comunitàries, aquests són positius en les relacions interculturals i els entrevistats destaquen la im-portància de la persona i l’actitud individual en el contacte intercultural. Tanmateix, la presència de racisme simbòlic d’una part dels autòctons cap als migrants s’esmenta com un element obstaculitzador important en les relacions intercul-turals. D’altra banda, del que diuen els entrevistats es con-clou que el procés d’aculturació psicològica es produeix en tots dos col·lectius malgrat que hi predomini la coexistència. Finalment, sorgeix la identitat cultural com un element re-llevant sobre el qual indagar en el procés d’aculturació.

  • English

    The purpose of this research was to analyse the relations-hip between Natives and Latin American Migrants within a community context, from the perspective of its relevant ac-tors. El Carmel neighbourhood was selected among others in Barcelona due to its large cultural diversity and signi-ficant Latin American migrant ethnic group. A case study design was used in the research and one-on-one semi-struc-tured interviews conducted with four community leaders and four social-community service professionals. Thematic analysis was performed as a data analytic method. The in-terviewees characterized the research neighbourhood by its cultural coexistence more than cultural communal living. Despite sharing common physical space, intercultural ex-changes seldom occur. Community participation is genera-lly perceived as low. Nevertheless, organized meetings in the neighbourhood are regarded positively in the intercultural relationships as the individual itself and their personal at-titude in the intercultural contact is perceived as more im-portant. The symbolic racist attitude displayed by a number of Natives towards Latin American migrants is considered one of the main barriers in the relationship between groups. In spite of that, interviewees believe psychological accul-turation is produced in members of both cultural groups although the predominance of cultural coexistence. Finally, cultural identity emerges as a key element to be investigated in the acculturation process.