Resumen de Films insígnia, polítiques audiovisuals i circulació: els casos de Pa negre, Handia i O que arde
Marta Pérez Pereiro, Marijo Deogracias Horrillo, María Soliña Barreiro González
- español
El cine en las lenguas minoritarias del Estado español ha permanecido invisibilizado por las dificultades de circulación de filmes pequeños y por la necesidad de doblarlos para su inclusión al mercado español, en el que la versión original subtitulada es una opción minoritaria. La presencia de los que denominamos filmes-insignia, premiados en festivales internacionales y exhibidos en su lengua original, contribuye a una cierta visibilidad de estas cinematografías. En este ensayo analizamos tres casos —Pa negre (2010), Handia (2017) y O que arde (2019)— y las políticas audiovisuales que hicieron posible su producción y visibilización en festivales y carteleras.
- català
El cinema en les llengües minoritàries de l’Estat espanyol ha estat invisibilitzat per les dificultats de circulació de films petits i per la necessitat de doblar-los per a la seva inclusió al mercat espanyol, en el qual la versió original subtitulada és una opció minoritària. La presència del que denominem films insígnia, premiats en festivals internacionals i que s’exhibeixen en llengua original, contribueix a una certa visibilitat d’aquestes cinematografies. En aquest assaig analitzem tres casos — Pa negre (2010), Handia (2017) i O que arde (2019)— i les polítiques audiovisuals que van fer possible la seva producció i visibilització en festivals i cartelleres
- English
Cinema in minority languages in Spain has remained invisible due to the difficulties entailed in circulating small films and the need to dub them in order for their inclusion in the Spanish market, where the subtitled original version (SOV) is a minority option. The presence of what we call flagship films, which have won awards at international festivals and exhibited in their original language, contributes to bringing these films some visibility. In this essay, we analyse three cases —Pa negre (2010), Handia (2017) and O que arde (2019)—and the audiovisual policies that made it possible to produce them and give them visibility in festivals and film listings.
