Notes sobre els oradors menors del segle IV a.C.: entre el món clàssic i l’hel·lenisme

• Redondo, Jordi ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Faventia, ISSN 0210-7570, Núm. 42, 2020, págs. 33-45
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Notas sobre los oradores menores del siglo IV a.C.: entre el mundo clásico y el helenismo
  • Notes on the Minor Orators of the 4th Century BC: Between Classical World and Hellenism
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Los denominados oradores menores merecen atención no solo porque aportan una explicación de la evolución tanto del propio género de la retórica como de la historia cultural y social de Grecia, sino también porque representan una creación caracterizada por unos rasgos particulares, cuya exigua transmisión no hace de ellos unos autores dignos de una menor consideración respecto a Lisias, Isócrates, Demóstenes y Esquines. Para este propósito miraremos de evitar las perspectivas biologista, ideológica y, en particular, aticista, esta última propia de buena parte de los críticos griegos de época imperial.

  • català

    Els anomenats oradors menors mereixen atenció no només perquè aporten una explicació de l’evolució tant del gènere mateix de la retòrica com de la història cultural i social de Grècia, sinó també perquè representen una creació caracteritzada per uns trets particulars, la minsa transmissió de la qual no en fa uns autors dignes d’una menor consideració respecte de Lísias, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines. Per a aquest propòsit mirarem d’evitar les perspectives biologista, ideològica i en particular l’aticista, aquesta darrera pròpia de bona part dels crítics grecs d’època imperial.

  • English

    The so-called minor orators deserve attention not merely because they give an explanation to the evolution of the genre of rhetoric itself, and of the social and cultural history of Greece as well; they are also authors of a literary work provided with its own features. In spite of the poor transmission of their discourses, these orators are of no less value than Lysias, Isocrates, Demosthenes, and Aeschines. With that purpose attention will be paid to avoid the biologist, the ideological and especially the Atticist perspectives, being the latter characteristic of many Greek scholars of the Imperial Age.