La pàtria d’Enrico Berlinguer

• Autores: Andreu Mayayo i Artal
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 490, 2022, pág. 34
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Enrico Berlinguer va néixer a Sàsser el 25 de maig de 1922 en una nissaga catalana que va arribar a Sardenya a la segona meitat del segle XVI. El cognom patirà diverses alteracions: Berlingher, Berengher, Berenguer, Berlenguer fins a fixar-se com a Berlinguer. Pronunciat de forma aguda, tota una raresa en llengua italiana. De molt jove va prendre partit i va fer, de la política, la seva vocació i professió. Als cinquanta anys va ser elegit secretari general del Partit Comunista Italià, que, sota el seu lideratge, arribaria als dos milions de militants i els 12 milions de vots, un de cada tres votants. El 7 de juny de 1984, a Pàdua, va patir un ictus mentre parlava en un míting de les eleccions al Parlament europeu. Quatre dies després, es certificava la seva mort i els resultats electoral pregonaven, per primera i única vegada, el sorpasso a la Democràcia Cristiana. EL 13 de juny dos milions de persones van omplir els carrers de Roma en el funeral més massiu i emotiu del segle XX.