Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Diet of the Golden Eagle Aquila chrysaetos in two areas on the southern slopes of the Catalan Pyrenees

Santi Mañosa, Edu Gracia, Bernat Claramunt López, Jordi Canut, Irene Figueroa, Antoni Margalida

  • español

    Presentamos nueva información cuantitativa sobre la dieta del águila real durante la época de cría en la vertiente sur del Pirineo catalán. Recolectamos restos de presas y egagrópilas en nidos después del vuelo de los pollos, en dos zonas de estudio, Pallars y Cerdanya, situadas en el Pirineo central y Pirineo oriental respectivamente. Tomamos muestras de seis territorios en Pallars entre 2001–2005 y cuatro en Cerdanya en 2008, obteniendo un total de 11 y cuatro muestras de dieta por territorio·año, respectivamente, en las cuales identificamos 205 presas. En Cerdanya, el 44% de las presas fueron liebres, conejos y marmotas, 18% ungulados, 11% córvidos y 9% pequeños paseriformes, seguidos de un 4% de pequeños mamíferos, un 4% de galliformes, 2% de carnívoros y 2% de palomas. En Pallars, solo el 21% de las presas fueron liebres, conejos y marmotas, 15% ungulados, 9% córvidos y solo un 4% pequeños paseriformes, pero las águilas consumieron comparativamente mayores cantidades de otras presas: 17% de pequeños mamíferos, 11% de carnívoros, 10% de galliformes, 4% de palomas y también 4% de rapaces. Globalmente, la perdiz nival Lagopus muta, una especie de preocupación para la conservación, representó el 2.4% de las presas. Nuestros resultados sugieren que, en áreas donde las águilas concentraron su depredación en liebres y marmotas, la diversidad de la dieta fue menor, mientras que en áreas donde estas presas fueron capturadas con menor frecuencia la distribución del tamaño de las presas se desplazó hacia valores más reducidos y la diversidad trófica se incrementó. La captura de pequeños y medianos depredadores fue más frecuente en la zona donde el consumo de las presas supuestamente óptimas fue menor. Este ajuste en el consumo de mesodepredadores en función de la disponibilidad de presas principales podría tener efectos sobre la regulación del conjunto de la comunidad.

  • català

    Proporcionem informació quantitativa sobre la dieta de l’àguila daurada durant l’època de reproducció al vessant sud del Pirineu català. Vam recollir restes de preses i egagròpiles als nius després de l’envol dels polls a dues zones d’estudi diferents, Pallars i Cerdanya, situades als Pirineus centrals i als Pirineus orientals respectivament. Vam mostrejar sis territoris a Pallars entre 2001–2005 i quatre a Cerdanya el 2008, obtenint un total de 11 i quatre mostres de dieta per territori·any, respectivament, en les quals vam identificar 205 preses. A Cerdanya, el 44% de les preses foren llebres, conills i marmotes, 18% ungulats, 11% còrvids i 9% petits passeriformes, seguits d’un 4% de petits mamífers, 4% de gal·liformes, 2% de carnívors i 2% de coloms. A Pallars, només el 21% de les preses foren llebres, conills i marmotes, 15% ungulats, 9% còrvids i només el 4% petits passeriformes, però les àguiles van consumir comparativament quantitats més grans d’altres preses: 17% de petits mamífers, 11% de carnívors, 10% de gal·liformes, 4% de coloms i també 4% d’ocells rapinyaires. Globalment, la perdiu blanca, Lagopus muta, una espècie de preocupació per a la conservació, va representar el 2.4% de les preses. Els nostres resultats suggereixen que, a les zones on les àguiles van concentrar la seva depredació sobre llebres i marmotes, la diversitat tròfica va ser menor, mentre que a les zones on en capturaren menys la distribució de mida de les preses es va desplaçar cap a valors més baixos i la diversitat tròfica es va incrementar. La captura de petits i mitjans depredadors va ser més freqüent a la zona on el consum de les preses suposadament òptimes va ser menor. Aquest ajustament en el consum de mesodepredadors en funció de la disponibilitat de les preses principals podria tenir efectes sobre la regulació del conjunt de la comunitat.

  • English

    We provide quantitative information regarding the diet of the Golden Eagle Aquila chrysaetos during the breeding season in two different areas on the southern slopes of the Catalan Pyrenees (NE Spain). Food remains and pellets were collected at nests after chicks had fledged in two study sites, Pallars and Cerdanya, on central and eastern Pyrenees respectively. Six territories were sampled in Pallars in 2001–2005 and four in Cerdanya in 2008, totalling 11 and four territory·year diet samples respectively, from which 205 prey items were identified. In Cerdanya, 44% of prey items were Hares, Rabbits or Marmots, 18% ungulates, 11% corvids and 9% small passerines, followed by 4% small mammals, 4% gamebirds, 2% carnivores and 2% pigeons. In Pallars, only 21% of prey items were Hares, Rabbits or Marmots, 15% were ungulates, 9% corvids and 4% small passerines. However, the eagles in Pallars consumed larger amounts of other prey types: 17% small mammals, 11% carnivores, 10% gamebirds, 4% pigeons and 4% birds of prey. The Ptarmigan Lagopus muta, a target species of conservation concern, accounted for 2.4% of all prey. Our results suggest that, in areas where eagles prey, above all, on Hares and Marmots, their dietary diversity was lower, whereas in areas where these prey types were less frequently captured, the prey-size distribution was more left-skewed and dietary diversity increased. The capture of small and medium sized predators was more frequent in the area where the intake of Hares and Marmots was lower. The adjustment in the consumption of meso-predators as a function of the availability of the main prey types may have effects on the regulation of the whole community.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus