Valencia, España
Al llarg de l’edat mitjana, la guerra fou objecte de l’interés de nombrosos tractadistes del període, que en configuraren una particular teoria, la qual abastà tant les qüestions de caràcter pràctic, com consideracions de tipus moral i jurídic sobre el fenomen bèl·lic. En l’àmbit de la Corona d’Aragó, una de les aproximacions teòriques més completes a la guerra fou la realitzada pel català Francesc Eiximenis (ca. 1330-1409) en el Dotzè del Crestià. En aquesta obra, i seguint la tradició cristiana, el menoret legitima el recurs a la guerra a través del prisma de la guerra justa. Alhora, i un cop acceptada la legitimitat de la guerra, recull tota una sèrie de consells pràctics sobre els fets d’armes, en els quals combina la informació presa de les autoritats clàssiques –Vegeci, principalment– i medievals, amb algunes aportacions originals.
Throughout the Middle Ages, many authors included the issue of war in their writings, contributing to build a particular theory, which comprehended practical questions as much as moral and legal aspects about this phenomenon. In the Crown of Aragon, one of the most complete approaches to warfare was that of the Catalan Franciscan, Francesc Eiximenis (ca. 1330-1409), which examined it in his Dotzè del Crestià. In this work, Eiximenis legitimates war following the just war theory. At the same time, and once accepted the legitimacy of war, he presents a variety of practical advices on waging it, in which he combines the information that he takes from the classical (mainly Vegetius) and medieval authorities, with some original contributions.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados