“Com umanal cosa sia pactar”. Ideologia, elits rurals i arbitratges al País Valencià (segle XIV)

• Vicent Royo Pérez ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Revista Roda da Fortuna: Revista Eletrônica sobre Antiguidade e Medievo, ISSN-e 2014-7430, Nº. 1, 2013, págs. 225-248
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • “Com umanal cosa sia pactar”. Ideologia, elites rurais e arbitragens no País Valenciano (século XIV)
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • português

    Este artigo discute a criação de uma ideologia cristã sobre o princípio da paz, a sua extensão entre o campesinato e a utilização feita por líderes de comunidades rurais no norte do País Valenciano. Além das práticas comuns judiciais, os habitantes do mundo rural resolvem os conflitos diários com um conjunto de mecanismos para a paz, como mediações de paz e arbitragens, que são fortemente imbuídos de um ideal de alcançar a paz. Todos participam de este ideal, porque pertence ao imaginário coletivo, mas, em última instância, as elites rurais o incorporam para estabelece-lo como garantia da paz dentro das comunidades e mediatizar o uso dessas ferramentas para seu próprio benefício, consolidando sua posição privilegiada na liderança do grupo.

  • català

    Aquest article analitza la creació d’una ideologia al voltant del principi cristià de la pau, la seua extensió entre la pagesia i la utilització que en fan els prohoms de les comunitats rurals del nord del País Valencià. Més enllà de les pràctiques judicials ordinàries, els habitants del món rural resolen els conflictes quotidians amb un conjunt de mecanismes de pacificació, com les mediacions de pau i els arbitratges, que estan fortament imbuïts per un ideal de la consecució de la pau. Tots hi participen d’aquest ideal, ja que pertany a l’imaginari col·lectiu, però, en última instància, les elits rurals l’incorporen per erigir-se en garants de la pau a l’interior de les comunitats i mediatitzar la utilització d’aquests mecanismes en benefici propi, consolidant la seua posició de privilegi al capdavant del col·lectiu.