Pompeu Fabra és una figura cabdal en l’estandarització del català. La seua vida i obra han estat analitzades a fons però, hi ha pocs estudis sobre l’evolució de les solucions sintàctiques per les quals opta de manera espontània en textos no metalingüístics. En el present article s’explica, a partir del buidament del seu epistolari, quina ha estat aquesta evolució en tres d’aquests aspectes: l’ús de per i per a, el canvi i caiguda de preposició i l’ús de la preposició per a introduir complements directes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados