L’autor proposa una doble reflexió, fonamentada en la seva experiència personal, i es pregunta sobre la conveniència d’eliminar els estudis de solfeig i de teoria. En aquest darrer cas, fent-se ressò del qüestionament de la figura de Heinrich Schenke, el qual, a través dels seus deixebles, va establir el model més important de teoria musical dins el món acadèmic dels Estats Units.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados