Resumen de Double object constructions and dative / accusative alternations in Spanish and Catalan: A unified account
- español
El objetivo de este artículo es presentar un análisis unificado de las construcciones ditransitivas y de les alternancias de transitividad (alternancias acusativo/dativo) del español y del catalán. En cuanto al primer fenómeno, y más concretamente a la supuesta existencia en estas lenguas de algo comparable a la alternancia dativa (dative alternation) del inglés, mostraremos las debilidades delo que consideramos un análisis fruto de la tendencia consistente en buscar en el ámbito románico un reflejo exacto de los hechos del inglés. Así, rebatiremos la hipótesis defendida por varios autores (Masullo 1992, Demonte 1995, Romero 1997, Cuervo 2003a,b) según la cual las construcciones ditransitivas del español con doblado de clítico dativo corresponden a construcciones de doble objeto(CDO), mientras que las construcciones sin doblar equivalen a las llamadas construcciones preposicionales(CP), o to-dative, del inglés. Basándonos en el examen esmerado y exhaustivo de los datos de Pineda (2013a,b), argumentaremos que las construcciones ditransitivas del español (y del catalán) son casos de CDO, independientemente de que presenten doblado pronominal o no. Los hechos de pronominalización del catalán, una lengua que conserva los clíticos preposicionales, apoyarán nuestro análisis, basado en la postulación de una relación de afectación/posesión. En cuanto al segundo fenómeno de estudio, la existencia de auténticas alternancias de caso en español, argumentaremos que se trata de una variación constreñida por la misma (o una versión de la) relación que actúa en el ámbito de los predicados ditransitivos. También aquí, los datos del catalán se revelarán cruciales para el análisis propuesto. Significativamente, propondremos que detrás de las alternancias dativo/acusativo del español se encuentra el fenómeno del Marcado Diferencial de Objeto Indirecto (MDOI)
- català
Aquest article té per objectiu presentar una anàlisi unificada de les construccions ditransitives i de les alternances de transitivitat (alternances acusatiu/datiu) de l’espanyol i del català. Pel que fa al primer fenomen, i més concretament a la suposada existència en aquestes llengües de quelcom comparable a l’alternança dativa (dative alternation) de l’anglès, mostraremles febleses del que considerem una anàlisi fruit de la tendència consistent a buscar en l’àmbit romànic un reflex exacte dels fets de l’anglès. Així, rebatrem la hipòtesi defensada per diversos autors (Masullo 1992, Demonte 1995, Romero 1997, Cuervo 2003a,b) segons la qual les construccions ditransitives de l’espanyol amb doblat de clític datiu corresponen a construccions de doble objecte(CDO), mentre que les construccions de l’espanyol sense doblar equivalen a les anomenades construccions preposicionals (CP), o to-dative, de l’anglès. Basant-nos en l’examen acurat i exhaustiu de les dades de Pineda (2013a,b), argumentarem que les construccions ditransitives de l’espanyol (i del català) són casos de CDO, independentment que presentin doblat pronominal o no. Els fets de pronominalització del català, una llengua que conserva els clítics preposicionals, donaran suport a la nostra anàlisi, basada en la postulació d’una relació d’afectació/possessió. Pel que fa al segon fenomen d’estudi, l’existència d’autèntiques alternances de cas en espanyol, argumentarem que es tracta d’una variació constreta per la mateixa (o una versió de la) relació que actua en l’àmbit dels predicats ditransitius. També aquí, les dades del català esdevindran crucials per a l’anàlisi proposada. Significativament, proposarem que darrere les alternances datiu/accusatiu de l’espanyol hi ha el fenomen del Marcatge Diferencial d’Objecte Indirecte (MDOI).
- English
This paper has a twofold aim: to present a unified analysis of ditransitive constructions and transitivity alternations (dative/accusative alternations) in Spanish. As for the first phenomenon, and more concretely the purported existence in Spanish of something comparable to the English dative alternation, we will show the weaknesses of what we consider an analysis fruit of the tendency consisting of finding in the Romance area an exact reflex of English facts. Therefore, we will refute the hypothesis defended by several authors (Masullo 1992, Demonte 1995, Romero 1997, Cuervo 2003a,b) according to which Spanish ditransitive constructions with dative clitic doubling correspond to double object constructions (DOC), whereas non-doubled constructions correspond to the so-called prepositional constructions (PC), or to-dative, in English. After a careful and exhaustive examination of the data, we will argue that Spanish (and Catalan) ditransitive constructions instantiate DOC, whether they bear clitic doubling or not. Pronominalization facts in Catalan, a language which preserves prepositional clitics, will support this analysis, based on the postulation of an affectedness/possession restriction with gradual implementation. As for the second phenomenon of study, the existence of true case alternations in Spanish, we will argue that we are dealing with a kind of variation constrained by the same restriction (or a version of it) which acts in the realm of ditransitive predicates. Here, also, Catalan data will reveal crucial for our analysis. Crucially, we will show that what lies behind Spanish and Catalan dative/accusative alternation is an instance of Differential Indirect Object Marking (DIOM
