Resumen de La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos

Ramón Parramon Arimany, Eugènia Agustí Camí, Jo Milne, Eloi Puig Mestres

• español

  En el origen del concepto «residencia» o «programa de residencias» está el objetivo de facilitar la movilidad de los creadores, ofrecer un espacio y un tiempo para investigar, producir, crear o intensificar las conexiones entre organizaciones de diferentes territorios, y poner en relación los procesos de trabajo con el lugar, contexto u organización que acoge la experiencia donde se desarrolla el programa. El crecimiento de los programas de residencia va en paralelo a una transición de su propia razón de ser. De entender su labor como facilitadora de un espacio-tiempo de aislamiento creativo, hacia la configuración de un espacio que active la interacción social con el contexto. En este texto se analiza el rol de las residencias artísticas en cuanto que catalizadoras para impulsar cambios en la trayectoria y la práctica artística, como estructuras que aportan nuevas formas de investigación, producción y distribución en el ecosistema artístico, y de manera más remarcable, en su incidencia sobre el contexto desde una perspectiva política, social y cultural. Se trata de un artículo, escrito en tiempos de distanciamiento social, que recoge la necesidad de redefinir el papel que pueden asumir las residencias, de manera especial cuando sus objetivos pasan por desplegar programas que interactúen con diferentes aspectos de lo social, o cuando la presencialidad y la movilidad dificultan su desarrollo, y la virtualidad aparece como solución a los miedos de la presencialidad. La metodología empleada incorpora reflexiones derivadas del congreso ADD+ART que convocó proyectos que abordaban la producción artística ante el nuevo paradigma relacionado con la (in)movilidad, (no) presencialidad e interacción social, y con un análisis del papel que asumen diferentes residencias artísticas a partir de agentes implicados en ellas, con la consideración de los casos de Idensitat, Milne y Carreño-Muñoz.

• English

  TIn the origins of the concept “residency” or “residency programmes” lie the aims of facilitating the mobility of creators, offering time and space for research, producing, creating, and intensifying connections between organizations in different territories. Placing the results in relation with the location, context or organization hosting the experience where the programme is developed. The growth of residency programmes runs parallel to a transition in their very raison d’être. From understanding their role as facilitating time and space for creative isolation, towards the configuration of a space that activates social interaction within the context. In this text, we address the role of artistic residencies as catalysts that promote changes in artistic careers and practices, as structures that contribute new forms of research, production, and distribution to the artistic ecosystem, and which, more remarkably, have an impact on the context from a political, social and cultural perspective. The article, written in a time of social isolation, reflects upon the need to redefine the role residencies can assume, especially when their objectives deploy programmes that interact with different aspects of the social, or when mobility restrictions hinder their development and virtuality appears as a solution to the fears of face-to-face. The methodology used incorporates reflections derived from the ADD+ART congress, that called for projects addressing artistic production in the face of the new paradigm related to (im)mobility, (non-)presenciality and social interaction, and the analysis of the roles different residencies take on based on the agents involved in them, with a consideration of the cases of Idensitat, Milne, and Carreño-Muñoz. 

• català

  A l’origen del concepte «residencia» o «programa de residències» està l’objectiu de facilitar la mobilitat dels creadors, oferir un espai i un temps per a investigar, produir, crear o intensificar les connexions entre organitzacions de diferents territoris, i posar en relació els processos de treball amb el lloc, context o organització que acull l’experiència on es desenvolupa el programa. El creixement dels programes de residència va en paral·lel a una transició de la seva pròpia raó de ser. D’entendre la seva tasca com a facilitadora d’un espaitemps d’aïllament creatiu, cap a la configuració d’un espai que activi la interacció social amb el context. En aquest text s’analitza el rol de les residències artístiques en tant que catalitzadores per a impulsar canvis en la trajectòria i la pràctica artística, com a estructures que aporten noves formes de recerca, producció i distribució a l’ecosistema artístic, i de manera més remarcable, a la seva incidència sobre el context des d’una perspectiva política, social i cultural. Es tracta d’un article, escrit en temps de distanciament social, que recull la necessitat de redefinir el paper que poden assumir les residències, de manera especial quan els seus objectius passen per desplegar programes que interactuïn amb diferents aspectes socials, o quan la presencialitat i la mobilitat dificulten el seu desenvolupament, i la virtualitat apareix com a solució a les pors de la presencialitat. La metodologia emprada incorpora reflexions derivades del congrés ADD+ART que va convocar projectes que abordaven la producció artística davant el nou paradigma relacionat amb la (in)mobilitat, la (no)presencialitat i la interacció social, i amb una anàlisi del paper que assumeixen diferents residències artístiques a partir d’agents implicats en elles, amb la consideració dels casos d’Idensitat, Milne i Carreño-Muñoz.