La poli (2-etil-2-oxazolina) i els seus usos en conservaciórestauració de pintura.

• Autores: Glòria Palomares
• Localización: Unicum: Revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, ISSN 1579-3613, Nº. 20, 2021, págs. 55-70
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Poly(2-ethyl-2-oxazoline) and its Use in the Preservation-Restoration of Paintings.
  • La poli(2-etil-2-oxazolina) y sus usos en conservación-restauración de pintura.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El polímero poli(2-etil-2-oxazolina), comercializado con el nombre de Aquazol®, fue introducido en las prácticas de conservación-restauración durante los años 90 del siglo XX. A pesar de ser una resina joven, aún por asegurar a ciencia cierta sus límites, sus propiedades inusuales y el hecho de que sea un material respetuoso con el medio ambiente y con la salud del conservador-restaurador, ha propiciado que se haya utilizado cada vez más en procesos muy diversos. Este artículo es una síntesis de la investigación realizada sobre este polímero a raíz de un caso práctico llevado a cabo en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) y que formó parte del Trabajo Final de los estudios de conservación-restauración de la ESCRBCC.

  • English

    The polymer poly(2-ethyl-2-oxazoline), marketed under the name Aquazol®, was introduced in conservationrestoration procedures in the 1990s. Despite being a young resin with its limits as yet to be ascertained, its unusual properties and the fact that it is an environmentally friendly material which does not adversely affect the health of the conservator-restorer, has resulted in it being used with greater frequency in many different processes. This paper is a synopsis of the research undertaken on this polymer based on a study carried out at the Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) and which formed part of the Final Project in the preservationrestoration course at the ESCRBCC.

  • català

    El polímer poli(2-etil-2-oxazolina), comercialitzat amb el nom d’Aquazol®, fou introduït a les pràctiques de conservació- restauració durant els anys 90 del segle XX. Tot i ser una resina jove, encara per assegurar del cert els seus límits, les seves propietats inusuals i el fet que sigui un material respectuós amb el medi ambient i amb la salut del conservador-restaurador, ha propiciat que s’hagi utilitzat cada vegada més en processos molt diversos. Aquest article és una síntesi de la recerca realitzada sobre aquest polímer arran d’un cas pràctic dut a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i que formà part del Treball Final dels estudis de conservaciórestauració de l’ESCRBCC.