El trasllat d’endotopònims ídixs en la traducció literària

• Joan Ferrarons i Llagostera ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: TAMID: Revista Catalana Anual d´Estudis Hebraics, ISSN 1138-5561, ISSN-e 2013-4029, Nº. 16, 2021, págs. 161-189
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The transfer of Yiddish endonyms in literary translation
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    En aquest estudi s’han extret 387 topònims de 64 textos literaris ídixs traduïts a l’anglès, el francès, el castellà i el català. S’han comparat amb les formes ídixs tal com apareixen a les obres originals i s’han identificat les tècniques de traducció emprades. L’examen mostra que en el trasllat d’endotopònims ídixs sense equivalents en la llengua d’arribada sovintegen les interferències de terceres llengües. Tenint en compte l’especificitat de la toponímia ídix i diverses perspectives traductològiques sobre el trasllat de topònims, argumentem que aquesta pràctica és problemàtica perquè invisibilitza l’arrelament territorial de les comunitats idixòfones de l’Europa central i de l’est i, a més, resulta incoherent amb el tractament donat als antropònims i als referents culturals en les mateixes traduccions. Sobre aquesta base, es proposa una estratègia alternativa per a traslladar els endotopònims ídixs que no tinguin un equivalent en la llengua d’arribada.

  • English

    In this study, 387 toponyms have been extracted from 64 English, French, Spanish or Catalan translations of Yiddish literary texts and compared to the original Yiddish forms in the source texts to identify the translation techniques used. The study shows that interference from third languages is frequent in the rendering of Yiddish endonyms without equivalents in the target language. Taking the specificities of Yiddish toponyms and several different theoretical approaches to the translation of toponyms into consideration, it is argued that the practice in question is problematic because it conceals the roots of the Yiddish-speaking communities of Central and Eastern Europe and is inconsistent with the way in which anthroponyms and cultural references are dealt with in the same translations. On that basis, an alternative strategy for the translation of Yiddish endonyms without equivalents in the target language is proposed.