Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Sobre cultura artística d’estampa a Catalunya a les acaballes del cicle barroc

    1. [1] Universitat de Girona

      Universitat de Girona

      Gerona, España

  • Localización: Locus amoenus, ISSN 1135-9722, Nº 19, 2021, págs. 127-149
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Sobre cultura artística de estampa en Cataluña en las postrimerías del ciclo barroco
    • On Late Baroque Print Artistic culture in Catalonia
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La identificación del conjunto de las fuentes gráficas que guiaron una parte muy sustancial de los relieves y del programa iconográfico de exaltación mariana que el escultor Josep Pujol i Juhí creó en el inmersivo ambiente de la capilla de Els Colls de la iglesia de Sant Llorenç de Morunys impulsa una serie de reflexiones sobre la cultura artística «de estampa» y su recepción en los talleres pictóricos y escultóricos de la segunda mitad del siglo XVIII en Cataluña. El estudio analiza con más detenimiento la peculiar traducción que Josep Pujol hizo de los grabados que los hermanos Joseph Sebastian y Johann Baptist Klauber dedicaron a los himnos marianos de las Letanías, la Salve y el Magnificat; y también su vínculo en el retablo de San Pedro de Matamargó con la serie de los apóstoles de la basílica de San Juan de Letrán, elaborada por el equipo integrado por Francesco Faraone Aquila, Vincenzo Franceschini y Giovanni Girolamo Frezza (o bien con la realizada más tarde por Pietro Leone Bombelli). Igualmente se señala que la difusión internacional del grabado ayuda a leer mejor la trayectoria del pintor Francesc Pla, el Vicense, y permite entender un singular episodio rococó dentro del siglo XIX: el revestimiento pictórico de la encantadora iglesia de San Pedro de Madrona.

    • English

      Identification of the various graphic sources that inspired a very substantial proportion of the reliefs and Marian iconography that the sculptor Josep Pujol i Juhí created in the chapel of Our Lady of the Colls in the church of Sant Llorenç de Morunys prompts a series of reflections on international print culture and its resonance in painting and sculpture workshops in Catalonia in the second half of the 18th century. The study analyses in detail the peculiar way in which Josep Pujol interpreted engravings by the brothers Joseph Sebastian and Johann Baptist Klauber of the Marian celebrations of the Litany of Loreto, the Salve Regina and the Magnificat; and also the relationship between the sculptor’s altarpiece in the church of Sant Pere de Matamargó and the series of the apostles in the basilica of San Giovanni in Laterano by the team of Francesco Faraone Aquila, Vincenzo Franceschini and Giovanni Girolamo Frezza (or with the later version by Pietro Leone Bombelli). The article also notes how the international distribution of engravings is important to our understanding of the work of the painter Francesc Pla, el Vigatà, and sheds light on a singular rococo episode of the early 19th century: the pictorial decoration of the delightful church of Sant Pere de Madrona.

    • català

      La identificació del conjunt de les fonts gràfiques que van guiar una part molt substancial dels relleus i del programa iconogràfic d’exaltació mariana que l’escultor Josep Pujol i Juhí creà a l’immersiu ambient de la capella dels Colls de l’església de Sant Llorenç de Morunys impulsa una sèrie de reflexions sobre la cultura artística «d’estampa» i la seva recepció als tallers pictòrics i escultòrics de la segona meitat del segle XVIII a Catalunya. L’estudi analitza amb més deteniment la peculiar traducció que Josep Pujol va fer-hi dels gravats que els germans Joseph Sebastian i Johann Baptist Klauber dedicaren als himnes marians de les Lletanies, la Salve i el Magnificat; i també el seu vincle en el retaule de Sant Pere de Matamargó amb la sèrie dels apòstols de la basílica de San Giovanni in Laterano, elaborada per l’equip integrat per Francesco Faraone Aquila, Vincenzo Franceschini i Giovanni Girolamo Frezza (o bé amb la realitzada més tard per Pietro Leone Bombelli). Igualment s’assenyala que la difusió internacional del gravat ajuda a llegir millor la trajectòria del pintor Francesc Pla, el Vigatà, i permet entendre un singular episodi rococó dins del segle XIX: el revestiment pictòric de l’encantadora església de Sant Pere de Madrona.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno