Eros, cos i eucaristia

• Falque, Emmanuel ^[1]
  1. [1] Catholic University of Paris

     Catholic University of Paris

     París, Francia

     
• Localización: Horitzó: revista de ciències de la religió, ISSN-e 2696-2403, Nº. 1, 2019 (Ejemplar dedicado a: Horitzó revista de ciències de la religió. Núm.1 - any 2019; 55`-67), págs. 74-88
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Eros, cuerpo y eucaristía
  • Eros, body and Eucharist
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El cristianismo es un asunto de cultura, no solo de creencia. La fórmula «esto es mi cuerpo» estructura la fe, pero también el pensamiento. Se encuentra, así, en el umbral de la cultura actual y, en la medida en que el cristianismo es «operativo» y «transformador» de cultura, hay que pensar el misterio del cuerpo y la eucaristía en nuestro tiempo. Bajando a las profundidades del hombre encontrado por Dios, el hoc este corpus meum encontrará así en la animalidad del hombre también asumida por Dios su herencia, en el cuerpo su contenido, en el eros su modalidad, y en el acto de permanecer su finalidad. El misterio de la unión del hombre y la mujer, así, ilumina el misterio de la unión del hombre con Dios, no en la ilusión de una imposible fusión, sino, en primer lugar, porque el amor es un acto de diferenciación. «El amor hace el cuerpo» más que no «el cuerpo hace el amor». Solo una concepción del el amor como «fuerza» que busca incorporarse permitirá concebir hoy la conversión de la eros en ágape.

  • català

    El cristianisme és un afer de cultura, no només de creença. La fórmula «això és el meu cos» estructura la fe, però també el pensament. Es troba, així, al llindar de la cultura actual i, en la mesura en què el cristianisme és «operatiu» i «transformador» de cultura, cal pensar el misteri del cos i l’eucaristia en el nostre temps. Davallant a les profunditats de l’home trobat per Déu, l’hoc est corpus meum trobarà així en l’animalitat de l’home també assumida per Déu la seva herència, en el cos el seu contingut, en l’eros la seva modalitat, i en la manència o l’acte de romandre la seva finalitat. El misteri de la unió de l’home i la dona, així, il·lumina el misteri de la unió de l’home amb Déu, no en la il·lusió d’una impossible fusió, sinó, en primer lloc, perquè l’amor és un acte de diferenciació. «L’amor fa el cos» més que no pas «el cos fa l’amor». Només una concepció del l’amor com a «força» que cerca incorporar-se permetrà concebre avui la conversió de l’eros en àgape.

  • English

    Christianity is a matter of culture, not just belief. The formula «this is my body» structures the faith, but also thought. It is thus at the edge of today’s culture, and insofar as Christianity is also «operative» and  transformative” of culture, that we must think about the mystery of the body and the Eucharist in our time. Descending to the depths of man met by God, the hoc est corpus meum will thus find in the animality of man also assumed by God its inheritance, in the body its content, in eros its modality, and in dwelling or the act of abiding its finality. The mystery of the union of man and woman thus illuminates the mystery of the union of man to God, not in delusion of an impossible fusion, but first of all because love is an act of differentiation. «Love makes the body» rather than «the body makes love». Only a conception of love as «force» which seeks to incorporate itself will make it possible to conceive for today the conversion of eros into àgape.