Aquest treball tracta la conversió d’una agricultura convencional a una d’ecològica en el cas concret de l’Escola Agrària de Manresa entre els anys 1984 i 1994. Al llarg d’aquest període, el grup de professors de l’escola —immersos en el moviment ecologista— van apostar per reorientar la línia pedagògica i la recerca experimental cap a unes dinàmiques i pràctiques alternatives. A partir de l’anàlisi de l’estructura social de l’escola, els perfils del professorat, les noves pràctiques experimentals amb els discursos respectius i les relacions de l’escola amb diversos pagesos, posem de manifest una xarxa de producció i circulació de coneixements i de sensibilitat ambiental entre científics, pagesos i activistes; de tal manera que fem notar el vincle entre la ciència i la ideologia i qüestionem la dicotomia entre experts i profans, així com també examinem les tensions entre el rol activista i l’institucional del professorat i de l’escola, més enllà d’una visió reduccionista de confrontació.
This work deals with the transition from conventional agriculture to an ecological one in the particular case of the Escola Agrària de Manresa between 1984 and 1994. Along this period, the group of school teachers —immersed in the ecologist movement— reshape the pedagogical orientation and the experimental research towards alternative activities and practices. By analyzing the school organization, the teachers profiles, the new experimental practices and the associated discourses, and the relationships between the school and several farmers, we appreciate a network of production and circulation of knowledge and environmental sensibility among scientists, farmers and social activists. In this way we point out the link between science and ideology and we question the dichotomy between experts and laypeople. As well as we examine the tensions between the activist and institutional roles of the teachers and of the school, beyond a reductionist view of confrontation.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados