La unitat i el caràcter de la filosofia de Locke. Butleltí bibliogràfic sobre la situació dels estudis lockeans, (1983-86)

• Autores: Jordi Ramírez
• Localización: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, ISSN-e 2013-9543, ISSN 1130-4383, Vol. 3, 1989, págs. 191-206
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L'origen d'aquest treball es troba a la tesi de llicenciatura que vam presentar 1'octubre del 87. Com en altre floc d'aquest mateix Anuari es pot veure, el nostre propòsit fou llavors el de definir l'escepticisme i el providencialisme com els dos eixos sobre els que es vertebra la filosofia de Locke. Per fer això ens calla, si mes no, problematitzar les lectures mes tradicionals de Locke, centrades amb exclusivitat entorn de les nocions epistemològiques , i buscar una lectura mes global de la seva obra com a manera de copsar la importància que la vessant teològica té en aquesta . Fent aquesta darrera tasca ens adonarem que la intervenció de la divinitat es produïa de la mateixa manera i tenia el mateix significat tant a l'obra «filosòfica> com a l'obra « política >. A tots dos llocs exercia una funció de fonament. L'intent de mostrar la importància que el providencialisme tenia a la filosofia de Locke se'ns unia amb la qüestió de trobar una formulació que pogués englobar tota la producció de Locke; la qüestió que com a mínim en els darrers deu anys ha estat clau en els autors desitjosos d'establir veritables aportacions als estudis lockeans. Aquesta concordància ens va dur a plantejar-nos aquest problema com el mes important dins del nostre àmbit i així va quedar reflectit a la nostra tesi, un dels capítols de la qual es dedicava nomes a aquesta qüestió. Un cop acabada la tesi, hem cregut que un bon complement d'aquesta podria esser un estudi de la situació bibliogràfica de Locke en general i, mes concretament, del terra al qual es va veure abocada la nostra reflexió. Ja a l'època de la preparació de la nostra tesi vam poder constatar que difícilment cap autor qualificat que volgués escriure sobre Locke podia defugir-ho. Els estudis efectuats darrerament, que ara presentem, han confirmat encara mes aquesta constatació. La pregunta 191sobre la unitat de la filosofia de Locke ha esdevingut un exercici obligat, especialment si el que s'està cercant es una visió el mes depurada possible de prejudicis historiogràfics que determinin la lectura del text en direccions concretes.