Política e intereses en el patrón oro clásico: España (1876-1913)

• Autores: Marcela Sabaté Sort, Carmen Fillat Castejón, José María Serrano Sanz
• Localización: Revista de historia industrial, ISSN 1132-7200, Nº. 84, 2022, págs. 15-58
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Política i interessos en el patró or clàssic: Espanya (1876-1913)
  • Politics and interests in the classical gold standard: Spain (1876-1913)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    España nunca adoptó formalmente el patrón oro, en parte, porque sus aspiraciones de convertibilidad chocaron con las necesidades financieras del Tesoro. Este artículo ilustra como la preferencia por la convertibilidad, es decir, la preferencia por tipos de cambio estables fue compartida por los representantes parlamentarios de provincias industrializadas, cuya dependencia importadora (carbón y algodón) los llevó a priorizar la estabilidad monetaria al efecto protector de una depreciación. Esta preferencia por la estabilidad monetaria, sin embargo, no se explica al margen de la política comercial en vigor. Sin la protección deparada al textil algodonero a lo largo del período 1876-1913 y a la metalurgia desde 1891, la renuncia al efecto protector de una depreciación podría no haber sido tan clara. De esta forma, el caso de España apoya la hipótesis de que la estructura de costes de un sector influye en sus preferencias monetarias, al tiempo que apoya el argumento de que la política comercial es clave para entender la economía política del tipo de cambio.

  • català

    Espanya mai adoptà formalment el patró or, en part, perquè les seves aspiracions de convertibilitat toparen amb les necessitats financeres del Tresor. Aquest article il·lustra com la preferència per la convertibilitat, és a dir, la predilecció per tipus de canvi estables, va ser compartida pels representants parlamentaris de les províncies industrialitzades, la dependència importadora de les quals (carbó i cotó) els va dur a prioritzar l’estabilitat monetària a l’efecte protector d’una depreciació. Aquesta preferència per l’estabilitat monetària, però, no s’explica al marge de la política comercial vigent. Sense la protecció atorgada al tèxtil cotoner durant el període 1876-1913 i a la metal·lúrgia des del 1891, la renúncia a l’efecte protector d’una depreciació podria haver estat menys evident. Així, doncs, el cas d’Espanya dona suport a la hipòtesi segons la qual l’estructura de costos d’un sector influeix en les preferències monetàries, alhora que reforça l’argument que la política comercial és clau per entendre l’economia política del tipus de canvi.

  • English

    Spain never formally joined the classical gold standard, partly because its aspiration for gold convertibility did not match the financing needs of the Treasury. This paper illustrates how preferences for convertibility, that is, for fixed exchange rates, were shared by the parliamentary representatives of its manufacturing provinces because of their dependency on imported inputs (coal and cotton). However, to explain their preference for currency stability, trade policy must be considered. Without the high tariffs that the cotton industry enjoyed thorough the whole period and the steel industry from 1891 onwards, the renouncement of a procompetitive depreciating peseta might not have been so clear-cut. Thus, beyond the Spanish case, this paper supports the theoretical assumption that the input-output structure of a productive sector influences its currency stance, while reinforcing the argument that trade policy plays a key role in the understanding of currency politics.