La búsqueda del centro. Segunda parte

• Autores: Antoni Remesar Betlloch
• Localización: On the W@terfront, ISSN-e 1139-7365, Vol. 64, Nº. 2, 2022 (Ejemplar dedicado a: El Centre de la ciutat II), págs. 3-75
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • La búsqueda del Centre. Segona Part
  • Serching for the Centre. Part two
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En el capítulo anterior de esta serie (Remesar 2021) analizamos cómo a lo largo del tiempo, la complejidad funcional y social que van adquiriendo las ciudades se traducen en una tendencia a la policentralidad. Si en unos momentos ‘el centro’ concentraba las funciones vinculadas al poder – mundano y religioso- y a la economía, desde la Baja Edad Media podemos observar una tendencia a la policentralidad marcada por la segregación del centro económico y social – en el contexto de la aparición de la burguesía comercial y de la estructura gremial de la producción- de los centros del poder religioso y/o político. Las ciudades comerciales – buena parte de ellas portuarias- segregarán el centro de comercial del centro religioso, pero dado su fuero de ‘ciudades libres’ este centro comercial se mantendrá unido al centro de decisiones políticas locales. La plaza central de la ciudad (ciudades del Norte de Europa e Italia) o el espacio de ribera, en el caso de ciudades portuarias como Nápoles o Lisboa, se convertirá en el ‘centro’ de la ciudad.

    Como veremos en esta entrega, la multiplicación de centros tomará una particular forma en el caso de Lisboa, cuando el centro político-administrativo ‘del Rei’ va a ubicarse en el espacio del centro económico y comercial, desgajándose del centro religioso.

    Este movimiento de centros supone tanto una reorganización física de los antiguos centros – con prácticas de destrucción creadora- como una construcción de los nuevos centros, con el consiguiente desplazamiento y compartición de los elementos primarios de urbanización (Rossi 1968). En cualquier caso, en una sociedad estructuralmente religiosa, la Iglesia está presente en los nuevos centros con la construcción de monumentos, conventos, iglesias y catedrales.

    Los modelos de organización de la ciudad, los modelos acerca de la forma de su trazado, provienen tanto de la época clásica -reelaborados por la Escolástica- como de las prácticas vinculadas a los distintos procesos de colonización y asentamiento que se dan en toda Europa, así como de la paulatina introducción del pensamiento Renacentista.

  • English

    In the previous chapter of this series (Remesar 2021) we analysed how, over time, the functional and social complexity that cities are acquiring it is translated into a trend towards polycentrality. If in some moments ‘the centre’ concentrated the functions linked to power - worldly and religious - and to the economy, since the Late Middle Ages we can observe a trend towards polycentrality marked by the segregation of the economic and social centre - in the context of the appearance of the commercial bourgeoisie and of the guild structure of production - from the centres of religious and/or political power. The commercial cities -many of them port cities- will segregate the commercial centre from the religious centre, but given their status as “free cities” this commercial centre will remain linked to the centre of local political decisions. The central square of the city (cities in Northern Europe and Italy) or the riverside space, in the case of port cities such as Naples or Lisbon, will become the ‘centre’ of the city.

    As we will see in this issue, the multiplication of centres will take a particular form in the case of Lisbon, when the political-administrative centre of the King will be located in the space of the economic and commercial centre, splitting it from the religious centre for a period, but grouping this religious centre with the site of the royal power: the palace.

    This movement of centres presupposes both a physical reorganization of the old ones – with practices of creative destruction – and the construction of new ones, with the consequent displacement and sharing of the primary elements of urbanization (Rossi 1968). In any case, in a structurally religious society, the Church is present in the new centres with the construction of monuments, convents, churches and cathedrals.

    The organization models of the city, the models about the form of its layout, come both from the classical era -reworked by Scholasticism- and from the practices linked to the different processes of colonization and settlement that occur throughout Europe, as well as the gradual introduction of Renaissance thought.

  • català

    Al capítol anterior d’aquesta sèrie (Remesar 2021) analitzem com al llarg del temps, la complexitat funcional i social que van adquirint les ciutats es tradueixen en una tendència a la policentralitat. Si en uns moments ‘el centre’ concentrava les funcions vinculades al poder – mundà i religiós- ia l’economia, des de la Baixa Edat Mitjana podem observar una tendència a la policentralitat marcada per la segregació del centre econòmic i social – en el context de la aparició de la burgesia comercial i de l’estructura gremial de la producció dels centres del poder religiós i/o polític. Les ciutats comercials – bona part portuàries- segregaran el centre de comercial del centre religiós, però atès el seu fur de ‘ciutats lliures’ aquest centre comercial es mantindrà unit al centre de decisions polítiques locals. La plaça central de la ciutat (ciutats del Nord d’Europa i Itàlia) o l’espai de ribera, en el cas de ciutats portuàries com Nàpols o Lisboa, esdevindrà el centre de la ciutat.

    Com veurem en aquest lliurament, la multiplicació de centres prendrà una particular forma en el cas de Lisboa, quan el centre politicoadministratiu ‘del Rei’ -no ciutadà- s’ubicarà a l’espai del centre econòmic i comercial, esqueixant-se del centre religiós .

    Aquest moviment de centres suposa tant una reorganització física dels antics centres -amb pràctiques de destrucció creadora- com una construcció dels nous centres, amb el desplaçament i compartició consegüent dels elements primaris d’urbanització (Rossi 1968). En qualsevol cas, en una societat estructuralment religiosa, l’Església és present als nous centres amb la construcció de monuments, convents, esglésies i catedrals.

    Els models d’organització de la ciutat, els models sobre la forma del traçat, provenen tant de l’època clàssica -reelaborats per l’Escolàstica- com de les pràctiques vinculades als diferents processos de colonització i assentament que es donen a tot Europa, així com de la gradual introducció del pensament Renaixentista referit.