Boques de flama i gebre. Natures corpòries i diferència en la poesia d’Anna Dodas i Gertrud Kolmar

• Mireia Casanyes Dalmau ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Teixir xarxa: Aportacions presents al futur de la catalanística / Eloi Bellés Boeta (ed. lit.), Paula Marqués Hernández (ed. lit.), Júlia Ojeda Caba (ed. lit.), Míriam Ruiz-Ruano (ed. lit.), 2021, ISBN 9788412330366, págs. 209-228
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro  1    2  
• Resumen
  • català

    Aquest assaig construeix una proposta de diàleg entre la poesia d’Anna Dodas i Gertrud Kolmar, dues poetes que a través de l’escriptura construeixen una corporalitat travessada per l’alteritat i encarnada en la natura teŀlúrica, estenent l’esquinçament de les seves veus en els llibres Paisatge amb hivern (1986) i Das Wort der Stummen (1933). Ambdós poemaris, publicats pòstumament, fan palès el desencaix i alhora desencaix entre cos i natura que en aquest assaig prentem explorar. Tot i partir de poètiques divergents a nivell epocal —la veu de Kolmar sorgeix dels llibres cremats i supervivents de l’alemanya nazi, i la de Dodas en un context poètic català de principis dels 80—, emergeixen dos imaginaris corporals que s’agermanen a partir del desencaix i de l’esfondrament vers una natura desplegada, i que obre les possibilitats d’uns mons que, tot i no trobar-se en el temps, es parlen vívida i gebradament, des de l’afecció de la diferència ontològica i de la construcció d’un imaginari propi.

  • English

    This essay traces and constructs a dialogue between the poetry of Anna Dodas and Gertrud Kolmar, two poets who construct a corporality affected by otherness, embodied in plant nature, extending the tearing of their voices in the books Paisatge amb hivern (1986) and Das Wort der Stummen (1933) form a parallel reading, with the attempt to propose the work of both into a new reading. These are two poems published posthumously, which tear the link or the mismatch between body and nature. Despite starting from divergent poetics at an epochal level —Kolmar’s voice emerges from the burned books and the context of the 1930s in Nazi Germany, and that of Dodas in a Catalan poetic context of the early 1980s—, this essay explores the bodily imaginaries that draw from the disengagement and collapse towards nature and that opens up the possibilities of worlds that, despite not being in time, are spoken vividly and icy, from the affection of the difference and from the collapses and sorrows that cross the poetic corpus.