«Com elles»: la doble influència de Sylvia Plath i Anne Sexton a Maria-Mercè Marçal i les poetes catalanes

• Meritxell Matas Revilla ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Teixir xarxa: Aportacions presents al futur de la catalanística / Eloi Bellés Boeta (ed. lit.), Paula Marqués Hernández (ed. lit.), Júlia Ojeda Caba (ed. lit.), Míriam Ruiz-Ruano (ed. lit.), 2021, ISBN 9788412330366, págs. 229-244
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro  1    2  
• Resumen
  • català

    Emmarcada en una tasca de creació d’una genealogia autorial femenina, Maria-Mercè Marçal va recórrer a diverses escriptores i pensadores anteriors com a font d’inspiració i de diàleg. Dues de les més importants van ser Sylvia Plath i Anne Sexton, especialment pel seu tractament del cos, de les malalties, dels anhels, i de la mort. Una lectura comparada dels poemes dona llum a la relació de Marçal amb les dues autores de Massachusetts. De Plath, en recollí especialment les qüestions sobre el patriarcat, la figura del pare, l’atreviment en l’exploració literària, l’escriptura a la pell i la maternitat, que també compartí amb Sexton. D’ella en ressona més l’espiritualitat, el tractament del desig i l’erotisme. La dualitat de l’article es fa palesa amb l’atenció sobre les poetes catalanes actuals per observar com també s’hi pot llegir la influència de les nord-americanes, tan per lectures pròpies com a través de Marçal. A partir del nou miŀlenni es pot parlar sense embuts d’una recuperació de la tradició autorial femenina, i les poètiques del cos —pensem en el simbolisme de la matrius, les marques a la pell, el trencament de tabús— són un vehicle ben suggeridor per traçar aquestes línies i diàlegs, que estan en moviment constant i no deixen de crear teixits nous. Aquest article n’és una baula més.

  • English

    As a part of the task of creating a female authorial genealogy, Maria-Mercè Marçal turned to various previous writers and thinkers as a source of inspiration and dialogue. Two of the most important were Sylvia Plath and Anne Sexton, especially for their treatment of body, disease, desire, and death. A comparative reading of the poems sheds light on Marçal’s relationship with both Massachusetts authors. From Plath, she especially embraced questions about patriarchy, the figure of the father, how to deal with audacity in literary exploration, writing on the skin, and motherhood, a thing she also shared with Sexton. She resonates when thinking about spirituality, the treatment of desire, and eroticism. The duality of the article is evident with the focus on some current Catalan poets and how the influence of these authors can also be read, both through their own readings and through Maria-Mercè Marçal. From the new millennium onwards, one can speak bluntly of a recovery of the female authorial tradition and the poetics of the body or corporal poetry: the symbolism of the womb, the marks on the skin, the breaking of taboos are a very suggestive vehicle to draw these lines and dialogues, which do not cease to create new fabrics. This article is another thread.