Delacions, odi, admiració i tortura.: Experiències vitals d’un seguidor del “rabí” Miquel Vives. El procés inquisitorial de Dionís Montcada

• Jacob Monpó Navarro ^[1]
  1. [1] Iniversitat Catòlica de València
• Localización: Studia Iberica et Americana: journal of Iberian and Latin American literary and cultural studies, ISSN 2327-4751, ISSN-e 2327-476X, No. 8, 2021 (Ejemplar dedicado a: Històries de Vida: Documentació i Literatura), págs. 39-60
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen
  • català

    Després dels assalts violents a les jueries de 1391 i les conversions massives que s’hi produïren, els conversos valencians s’havien integrat al si de la societat. L’establiment de la Inquisició esdevingué un mecanisme formidable per reforçar la maquinària estatal del reis catòlics, però creat amb el pretext de solucionar el problema convers, un problema que, almenys pel que fa al cas valencià, no existia.

    En aquest treball repassem les experiències vitals de Dionís Montcada, descendent de conversos, enlluernat per la saviesa de Miquel Vives i jutjat, torturat i sentenciat pel Tribunal de la Inquisició de València l’any 1500.

  • English

    After the violent assaults on the Jewish quarters in 1391 and the mass conversions that followed, the Valencian converts had become integrated into the mainstream of society. The establishment of the Inquisition became a formidable mechanism for reinforcing the state machinery of the Catholic kings. It was created under the pretext of solving the conversion problem, although, as far as the Valencian case was concerned, this problem did not exist. In this work we review the life experiences of Dionís Montcada, a descendant of converts, enlightened by the wisdom of Miquel Vives and judged, tortured and sentenced by the Inquisition Court of Valencia in 1500.