Resumen de Reconstruyendo el ambiente acuático de Edeta (Sant Miquel de Llíria, Valencia), antigua Tyris
- español
Edeta (Sant Miquel de Llíria) fue la capital del territorio que hoy domina Valencia, pero en época ibérica. Edeta, es nombre muy tardío en los clásicos, cuando los romanos crean la nueva Edeta en el llano, ya que la ibérica, llevaba siglos destruida en el 206 a.C. Tyris, un oppidum, situado junto a una bifurcación del río Turia, durante siglos considerada Valencia, ahora pasa a ser Edeta, gracias a la localización de su bifurcación fluvial cercana, comentada en el Periplo de Avieno y su indudable función urbana sin rival en toda la zona. Ese gran paleocanal que nacía en la manantial de Sant Vicent (Llíria), semejante a las lagunas de Ruidera, que salvaba 9 km desde su nacimiento hasta su desembocadura en el río Turia. Con unas terrazas tobáceas, con sus barreras, que permitieron la circulación de carros, y del acueducto romano de “la Covatella”. La existencia de este mundo acuático, extraño hoy, alrededor de una ciudad ibérica, es cada vez menos exclusivo y va surgiendo como algo común, como sucede en Ullastret (Cataluña) o en Vilars d’Arbeca (Cataluña) donde el agua es un elemento no solo de vida, sino de defensa, borrado hoy por los cultivos. Las cerámicas edetanas representan peces, águilas pescadoras, redes, embarcaciones o palafitos. Distintas lagunas existieron desde l’Albufera de Valencia, hasta Llíria y más al interior. Los arrozales existentes en el paleocanal desde época medieval, mostraban aún el mundo acuático edetano hasta el siglo XVIII. Así, cuando Plinio el Viejo, habla de que l’Albufera de Valencia llegaba hasta la Celtiberia, no exagera. La toba que desde Llíria llega el Túria, muestran la presencia de un tipo de Melanopsis fósil, con costillas similares al Melanopsis costata, que hemos calificado como Melanopisis sp, aunque puede ofrecer nuevas perspectivas como singularidad. Otra especie, la endémica Theodoxus valentinus, demuestra su difusión más allá de la zona del río Júcar. Theodoxus fluviatilis y Melanopsis tricarinata y M. dufouri, aún pervicen en el manantial y acequias domesticadas.
- català
Edeta (Sant Miquel de Llíria) va ser la capital del territori que avui domina València, però en època ibèrica. Edeta, és nom molt tardà en els Clàssics, quan els romans creen la nova Edeta a la plana, ja que la ibèrica, duia segles destruïda en el 206 a.C. Tyris, un oppidum, situat al costat d’una bifurcació del riu Túria, durant segles considerada València, ara passa a ser Edeta, gràcies a la localització de la seva bifurcació fluvial propera, com diu el Periple d’Avié. Aquest gran paleocanal que naixia a la font de Sant Vicent (Llíria), semblant a les llacunes de Ruidera, que salvava 9 km des del seu naixement fins a la desembocadura en el riu Túria. Amb unes terrasses tobáceas, amb les seves barreres, que van permetre la circulació de carros, i de l’aqüeducte romà de "la Covatella". L’existència d’aquest món aquàtic, estrany avui, al voltant d’una ciutat ibèrica, és cada vegada menys exclusiu i va sorgint com una cosa comuna, com succeeix a Ullastret (Catalunya) o en Vilars d'Arbeca (Catalunya) on l’aigua és un element no només de vida, sinó de defensa, esborrat avui pels cultius. Les ceràmiques edetanes representen peixos, àguiles pescadores, xarxes, embarcacions o palafits. Diferents llacunes van existir des de l’Albufera de València, fins a Llíria i més a l'interior. Els arrossars existents en el paleocanal des d’època medieval, mostraven encara el món aquàtic. Així, quan Plini el Vell, parla que l’Albufera de València arribava fins a la Celtiberia, no exagera. La toba que des de Llíria arriba el Túria, mostren la presència d’un tipus de Melanopsis fòssil, amb costelles similars al Melanopsis costata, que hem qualificat com Melanopisis sp, encara que pot oferir noves perspectives com a singularitat. Una altra espècie, l’endèmica Theodoxus valentinus, demostra la seva difusió més enllà de la zona del riu Xúquer. Theodoxus fluviatilis i Melanopsis tricarinata i dufouri, encara perviuen en l’ullal i sèquies domesticades.
- English
Edeta (Sant Miquel de Llíria) was the capital of the territory that today dominates Valencia, but in the Iberian era. Edeta, is a very late name in the Classics, when the Romans create the new Edeta in the plain, since the Iberian, was centuries destroyed in 206 BC. Tyris, an oppidum, located next to a fork of the Turia River, for centuries considered Valencia, now becomes Edeta, thanks to the location of its nearby river fork, commented on the “Ora Marítima”. That great paleochannel was born in the spring of Sant Vicent (Llíria), similar to the lagoons of Ruidera, that saved 9 km from its birth to its mouth in the river Turia. With tobaceous terraces, with their barriers, which allowed the circulation of carts, and the Roman aqueduct of "La Covatella". The existence of this aquatic world, strange today, around an Iberian city, is less and less exclusive and is emerging as something common, as happens in Ullastret (Catalonia) or Vilars de Arbeca (Catalonia) where water is a non-element. only of life, but of defense, erased today by crops. Edetan ceramics represent fish, ospreys, nets, boats or pile dwellings. Different lagoons existed from l’Albufera de Valencia, to Llíria and further inland. The rice paddies existing in the paleochannel since medieval times, still showed the aquatic world. Thus, when Pliny the Elder speaks of l'Albufera lake of Valencia reaching Celtiberia, he does not exaggerate. The tuff that comes from Llíria to the Túria, show the presence of a type of fossil Melanopsis, with ribs similar to Melanopsis costata, which we have described as Melanopis sp, although it may offer new perspectives as singularity. Another species, the endemic Theodoxus valentinus, demonstrates its diffusion beyond the Júcar river area. Theodoxus fluviatilis and Melanopsis tricarinata and dufouri, still survive in the spring and domesticated ditches there.
