El futur genètic (evolutiu) de la humanitat

• Jaume Bertranpetit ^[1] ; Juli Peretó ^[2]
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra-CSIC
  2. [2] Universitat de València-CSIC
• Localización: Treballs de la Societat Catalana de Biologia, ISSN 0212-3037, ISSN-e 2013-9802, Nº. 71, 2021, págs. 101-108
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • El futur genètic (evolutiu) de la humanitat
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Ever since Darwin proposed natural selection as an engine of evolution, concern has arisen as to how far human culture could be changing the course of our own evolution, by allowing the survival and reproduction of individuals who would not otherwise pass their genes to the offspring. What we humans essentially do is to change the environment through culture and reduce (not make it disappear) purifying selection. This brings a genetic balance defined by a new environment in which there is room for genetic variants that were once disadvantageous. Other evolutionary forces have been greatly diminished (positive selection, drift, migration, and introgression) and the hybridization of individuals from populations that had differentiated is now increasing. On the other hand, the possibility of modifying our genome opens up the possibility of trying to design our genetic future: modifications, especially therapeutic ones, can be made to specific individuals, but this will not have a significant impact on humanity as a whole. For better or for worse, the genetic future of humanity will be made with components very similar to those we have now and we will have to rely on technology if we want, as a species, to reach milestones beyond our genomic potential.Keywords: human evolution, purifying selection, Hardy-Weinberg equilibrium, genome edition, transhumanism.

  • català

    Des que Darwin va proposar la selecció natural com un motor de l’evolució sorgí la preocupació de fins a quin punt la cultura humana podria estar canviant el curs de la nostra pròpia evolució en permetre la supervivència i reproducció a individus que, altrament, no passarien els seus gens a la descendència. El que en essència fem els humans és canviar l’ambient a través de la cultura i fer minvar —que no desaparèixer— la selecció purificadora. Això porta a un equilibri genètic definit per un nou ambient en el qual tenen cabuda variants genètiques que antigament eren desavantatjoses. Altres forces evolutives han quedat molt minvades (selecció positiva, deriva, migració i introgressió) i augmenta la hibridació d’individus procedents de poblacions que s’havien diferenciat en temps antics. D’altra banda, la possibilitat de modificar el nostre genoma obre la possibilitat d’intentar dissenyar el nostre futur genètic: es podran fer modificacions, especialment terapèutiques, a individus concrets, però això no tindrà un impacte significatiu sobre el conjunt de la humanitat. Per a bé o per a mal, el futur genètic de la humanitat estarà fet amb components molt semblants als que tenim ara i haurem de comptar amb la tecnologia si volem, com a espècie, assolir fites més enllà del nostre potencial genòmic.Paraules clau: evolució humana, selecció purificadora, equilibri Hardy- Weinberg, edició genòmica, transhumanisme.