Metodologia i fonts per a la història de la ràdio: el cas de la història de la vida.

• Autores: Sílvia Espinosa Mirabet
• Localización: La memòria dels mitjans de comunicació: Fonts per a l'estudi històric de la premsa, la ràdio, la televisió i el cinema / coord. por Jordi Piqué i Padró, Bernat López, 2003, ISBN 84-95985-64-0, págs. 125-146
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Introducció: Dues aproximacions metodològiques a l'estudi de la història de la ràdio Quan ens proposem fer recerca històrica sobre la ràdio hem d'acostar-nos a dos camins que ens guien: les fonts i la metodologia. Les fonts ens proporcionaran les petites troballes que, encaixades convenientment, ens ajudaran a reconstruir un passat potser a hores d'ara totalment extingit. La metodologia ens servirà per veure de quina manera ens apropem a aquestes fonts.

    Si treballem amb metodologia qualitativa podrem, d'una banda, validar les fonts i les nostres petites troballes, i per un altre cantó demostrar com és d'important investigar els com i els per què del passat d'aquella emissora que és objecte del nostre estudi. Amb els mètodes qualitatius obtindrem explicacions; amb els quantitatius, resultats.

    En una investigació històrica hem de buscar respostes als plantejaments de l'investigador, a la hipòtesi de sortida, no tant buscar xifres de qüestionaris tancats que per raons òbvies, si investiguem temps molt llunyans, són impossibles d'aconseguir. Les dades numèriques que ens aporten mètodes més clàssics de recerca, si bé ens ajuden, no són suficients per investigar en ciències socials, i, per tant, en història de la ràdio. (...).