Història de la premsa i la premsa com a font històrica.

• Autores: Josep Sánchez Cervelló
• Localización: La memòria dels mitjans de comunicació: Fonts per a l'estudi històric de la premsa, la ràdio, la televisió i el cinema / coord. por Jordi Piqué i Padró, Bernat López, 2003, ISBN 84-95985-64-0, págs. 77-100
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • La premsa és una font primària per a l'estudi dels segles XIX, XX i XXI de qualsevol societat, tant en els vessants sociopolítics, econòmics i culturals com en els esportius o lúdics. Per tant, a priori, és un instrument molt valuós per les informacions que ens dóna dels esdeveniments del passat, i els seus referents són més importants en la mesura que ens allunyem en el temps, ja que molts cops les publicacions són les úniques fonts d'informació de què disposem. També l'estudi dels rotatius o llurs vicissituds en qualsevol període històric (organització empresarial, estructura i funcionament dels grups, composició tècnica, orientació ideològica, tiratge, col·laboradors, etc.) ens permet establir una radiografia de la societat del període. Per tant l'estudi de la premsa, ja sia a través de l'anàlisi dels rotatius o dels seus continguts, aporta pistes solvents per a l'estudi del passat i del temps present, a més de ser les publicacions periòdiques un objecte d'estudi en si mateix prou rellevant per merèixer anàlisis monogràfiques. Això, però, no significa que haguem de donar credibilitat als seus continguts sense criticisme, perquè, com passa amb qualsevol tipus de documentació, pot ser manipulada interessadament pel periodista, pel qui ha passat la informació o per l'empresa propietària la publicació. D'aquí venia aquella dita, d'abans de la dictadura de Franco, però que des de 1939 s'utilitzava quan es recriminava a algú que no deia la veritat: <<és més embustero que el diari>>. (...).