Fonts documentals per a l'estudi del cinema: per on començar?

• Autores: Josetxo Cerdán
• Localización: La memòria dels mitjans de comunicació: Fonts per a l'estudi històric de la premsa, la ràdio, la televisió i el cinema / coord. por Jordi Piqué i Padró, Bernat López, 2003, ISBN 84-95985-64-0, págs. 59-76
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • La pregunta que encapçala aquest text no és cap altra que la que em vaig fer jo mateix quan me'l van encarregar. Es tractava de fer una exposició sobre la situació i l'ús de fonts documentals en els estudis d'història i de teoria del cinema, avui cada cop més propers els uns dels altres. ¿Per on començar, si des que vaig iniciar el meu recorregut per aquests territoris, feia aproximadament deu anys en el moment de l'encàrrec, mai m'havia enfrontat a un treball de sistematització de les fonts i els mètodes de treball? Es pot dir que havia anat avançant en les meves diferents iniciatives gràcies a la col·laboració amb altres historiadors i teòrics, a la intuïció, evidentment a l'estudi i, en algunes ocasions, a l'atzar.

    La qüestió és que ni llavors, ni encara avui, existeix una publicació que sigui capaç de catalogar els fons documentals als quals recórrer per dur a terme una investigació de tall cinematogràfic, ni dins ni fora de les nostres fronteres. És més, em resulta realment difícil imaginar la possibilitat que existeixi una publicació d'aquesta mena. En primer lloc perquè els estudis d'història i teoria del cinema estan, afortunadament, en moviment perpetu, cosa que suposa la constant renovació també de les fonts (fins i tot les documentals) amb les quals treballar; en segon lloc, perquè en el cas particular d'Espanya (i més encara de Catalunya) el resultat investigador acumular, que no és poc, ha facilitat que en els últims anys proliferin nous estudis que incorporen fonts diferents de les utilitzades fins fa una dècada, copsa que incrementa el vertigen que pot produir aquest constant moviment. D'altra banda, l'establiment d'uns paràmetres quant a les fonts documentals vàlides per al treball de la història i la teoria cinematogràfica resulta molt arriscat; més encara en el cas que ens ocupa, a causa del retard acumulat.