El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) fou una figura controvertida en el context de la medicina de finals del segle XVIII . Creador d’un mètode curatiu propi, l’aplicà per a controlar diverses epidèmies de febres, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, en qualitat d’inspector d’epidèmies per nomenament reial. El “mètode Masdevall”, però, traspassà fronteres al temps que el seu creador obtenia grans distincions, com el nomenament de metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV i un títol nobiliari. En aquest article contextualitzem la seva tasca mèdica, al mateix temps que repassem el seu ascens social de Figueres a la cort de Madrid i presentem, també, un manuscrit original de Masdevall de l’any 1799, on estengué el seu mètode curatiu al tractament de la pesta que s’havia declarat al Marroc.
Josep de Masdevall (1731-1801), a physician from Figueres, was a rather controverted figure in context of the medicine at the end of the 18th century. Creator of his own healing method, he applied it to control various epidemics of fever both in Catalonia and in the rest of Spain, as an epidemic inspector by royal appointment. The "Masdevall method", however, crossed boundaries at the time that its creator obtained great distinctions, such as the appointment of the chamber physician of King Charles III and Charles IV and a nobility title. In this article we contextualize his medical work, while reviewing his social rise from Figueres to the court of Madrid. We also present an original manuscript by Masdevall from 1799, where he extended his healing method to the treatment of the black death plague that had been declared in Morocco.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados