Resumen de La inversió de la penitència a «La fi d’en Serrallonga»
- català
A «La fi d’en Serrallonga», la veu poètica ficcionalitza l’última confessió del bandoler Joan Sala i Ferrer, conegut com Serrallonga, abans de la seva execució. Els set pecats capitals estructuren la confessió, amb un penediment purament ritual. Administrat el sagrament, en lloc de ser el sacerdot qui imposi el compliment d’una penitència al fidel, és aquest qui proclama quina serà la pregària que pronunciarà abans de la seva execució. Són les últimes voluntats del reu, que admeten diverses lectures: des de la lectura cristiana que hi veu l’expressió de la creença en la resurrecció, fins a la lectura irònica que hi postula una voluntat de desactivar la condemna o el penediment forçat pel sacerdot.
- English
In "The End of Serrallonga", the poetic voice fictionalizes the last confession of the bandit Joan Sala i Ferrer, known as Serrallonga, before his execution. The seven capital sins structure the confession, with a purely ritual repentance. When the sacrament is administered, instead of the priest imposing the fulfillment of a penance on the faithful, it is the faithful who proclaims the prayer he will utter before his execution. These are the last wills of the offender, which admit of various readings: from the Christian reading which sees in it the expression of the belief in the resurrection, to the ironic reading which postulates a will to deactivate the condemnation or repentance forced by the priest.
