Els «Goigs a la Verge de Núria», o les ciutats als peus de la natura

Ballart, Pere ^[1]
1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona
  
  Universitat Autònoma de Barcelona
  
  Barcelona, España
Localización: Haidé: estudis maragallians : butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, ISSN-e 2014-3818, Núm. 10, 2021, págs. 23-36
Idioma: catalán
Títulos paralelos:
- The "Goigs a la Verge de Núria", or the cities at the feet of Nature
Enlaces
- Texto completo

Resumen
- català
  Els «Goigs a la Verge de Núria», inclosos al llibre Poesies (1895), són un excel·lent exemple del rendiment que Joan Maragall sabia treure del recurs de l’apòstrofe líric, que farà que la majoria dels seus poemes vagi sempre adreçada a una galeria molt diversa i nombrosa d’interlocutors. El poema és també molt representatiu de com la seva veu de poeta era capaç de fondre’s amb un model popular com el de l’himne religiós, que aquí és al servei d’un exercici d’exaltació dels paisatges naturals que envolten el santuari i la verge. Un exercici que, per contrast, resulta revelador de l’aguda consciència urbana de Maragall, que tan sensible el feia a la vida inautèntica i atrafegada que marca la rutina de les grans ciutats.
- English
  The poem “Goigs a la Verge de Núria” (Poesies, 1895) is an excellent example of Joan Maragall’s mastery in the use of the lyrical apostrophe, which results in the endless variety of interlocutors that appear mentioned in the majority of his poems. This particular poem is also highly representative of how the voice of the poet can join the popular tradition of religious hymn in the praise and graphical highlight of the natural surroundings of the sanctuary and the Virgin. This exercise is most interesting as an insight to Maragall’s aesthetics and his acute urban consciousness, which brought him to despise the inauthentic, busy and routine life of the big city.