La poesia cíclica a Roser de tot l’any, de Jacint Verdaguer, i a «Les minves del gener», de Joan Maragall

• Bernal Creus, Maria Carme ^[1]
  1. [1] Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
• Localización: Haidé: estudis maragallians : butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, ISSN-e 2014-3818, Núm. 10, 2021, págs. 13-22
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The cyclical poetry in Roser de tot l’any, by Jacint Verdaguer, and in "Les minves del gener", by Joan Maragall
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    From the return of the trip to the Holy Land in 1886, Jacint Verdaguer reoriented his writing in many ways: he formally adapted poetry following nearly the 19th century aesthetic currents, he resorted to the intimate poem that more or less translates his inner state, writes in the periodical press using forms of journalistic writing in verse (Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos) and prose (En defensa pròpia) and, most interestingly, assumes the story of his own self framed in a path of Kierkegaardian truth in which the tribulation and pain of the world are the way. Roser’s cyclical poems throughout the year take on this lyrical path and at the same time contrast with some cyclical poems by Joan Maragall from the same period, especially «Les minves del gener», of the book Poesies.

  • català

    A partir del retorn del viatge a Terra Santa, el 1886, Verdaguer reorienta la seva escriptura en molts sentits: adapta formalment la poesia seguint de prop o de lluny els nous corrents estètics, recorre al poema intimista que, més o menys, tradueix el seu estat interior, escriu a la premsa periòdica utilitzant formes d’escriptura periodística en vers (Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos) i en prosa (En defensa pròpia) i, el que és més interessant, assumeix el relat de seu propi jo emmarcat en un camí de visió kierkegaardiana en què la tribulació i el dolor del món són part del trajecte. Els poemes de Roser de tot l’any considerats cíclics assumeixen, per bé que de manera singular, aquest camí líric i contrasten alhora amb la visió del poema també cíclic de Maragall «Les minves del gener».