Resumen de L'època ibèrica (Segles VI-III ac): Guerrers, comerç i rituals en un espai de frontera
Protohistòria és la fase final de la Prehistòria recent, una etapa que a les nostres terres coincideix essencialment amb l'últim mil lenni aC i que, per tant, integra el final de l'Edat del Bronze (segles XII-VIII aC), la primera Edat del Ferro (segles VII-VI aC) i l'època rica (que s'estén des de mitjan segle vi fins al segle II aC). En relació amb els orígens del poblament protohistòric d'aquesta àrea, sabem les primeres evidències sobre l'ús de materials constructius duradors (pedra ng) es remunten a l'Edat del Bronze mitjà (1500-1200 aC), un horitzó que eixem essencialment per l'existència del fons de cabana del Mas de la Salut mbodí i Poblet). Posteriorment, durant el final de l'Edat del Bronze (1200 aC) es generalitzen els assentaments situats en punts elevats com els del de la Figuera, Coll de Senan i Coll d'en Sègol, dins del terme de l'Espluga Francolí, o els de la Mina, el Codoç i la Devesa, ubicats al terme mateix de bodí i Poblet, que prefiguren en bona mesura la xarxa de poblament que caracteritzarà posteriorment aquest territori en època ibèrica (Carreras, 2002: -203). El tipus de materials ceràmics documentats en aquests jaciments ens en en un sentit ampli al final de l'Edat del Bronze, per bé que el format tipològic i decoratiu d'algunes produccions (vasets brunyits, gerres de perfil en S decoració de cordons digitats i incisos, etc.) ens ubicarien ja plenament a la primera Edat del Ferro (650-550 aC), mentre que d'altra banda, la presència d'alguns casos de ceràmica a torn ens indica la pervivència d'alguns d'aquests assentaments en època ibèrica. (...).
