Holocene environmental history and human impact in the Pyrenees

• Albert Pèlachs ^[1] ; Joan Manuel Soriano López ^[1] ; Jordi Nadal i Tersa ^[1] ; Agustí Esteban i Amat ^[2]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Parc Natural de l’Alt Pirineu
• Localización: Contributions to Science, ISSN-e 1575-6343, Vol. 3, Nº. 3, 2007 (Ejemplar dedicado a: Paleoclimatology research in Catalonia), págs. 421-429
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 10 Citas
• Resumen
  • català

    L’anàlisi pol·línica del testimoni sedimentari de l’estany de Burg (Pirineus, Espanya) ha permès posar de manifest una important oscil·lació climàtica durant l’Holocè, que, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, ha tingut un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i ha determinat l’ocupació humana de l’alta muntanya pirinenca. Aquesta anàlisi també ha servit per a comprovar com diferents pertorbacions humanes de grau divers han modificat el medi natural de manera recurrent i, per tant, no es pot estudiar la dinàmica actual del paisatge vegetal sense tenir en compte la suma d’impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució. Així doncs, si per a estudiar el canvi climàtic es fan servir dades indirectes provinents de la vegetació, com ara el pol·len o els carbons vegetals, cal tenir en compte la influència humana com a factor distorsionador del senyal climàtic.

  • English

    Pollen analysis of the sedimentary record of Lake Burg (Pyrenees, Spain) indicates a significant climatic oscillation during the Holocene, which, in addition to determining plant development, played a fundamental role in the development of anthropic activities and in human occupation of the High Pyrenees. This analysis has also been used to show how different degrees of human perturbation have repeatedly modified the environment. It is therefore not possible to study the current dynamics of the vegetation landscape without taking into account the combined effect of past human impacts responsible for its evolution. Consequently, when vegetation proxies, such as pollen or charcoal, are used to study climate change, it is also necessary to consider human influence as a distorting factor of the climate signal.