Sainteté de Dieu, sainteté de l'Église dans la 1ère Épitre aux Corinthiens

• Autores: Michel Quesnel
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 46, Nº. 1, 2021 (Ejemplar dedicado a: Revista Catalana de Teologia), págs. 39-61
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Tot i que Déu mai no és declarat sant en la Primera Carta als Corintis, la seva santedat s’adquireix culturalment. Pel que fa a l’Església, es tracta de l’Església local. Cada creient en Crist és sant mentre ha de ser-ho. El seu cos és un santuari, igual que el cos eclesial, que acull l’Esperit Sant o Déu mateix. Pau juga amb els tres significats de l’expressió «cos de Crist»: és el cos històric de Jesús crucificat; ell és el cos eucarístic beneït en el sopar del Senyor; és el cos eclesial que sempre s’ha de construir. No servir a aquest últim és, en certa manera, unir-se als botxins que van crucificar Jesús. Això es tradueix en un requisit ètic fonamental, el principal motor del qual és l’agape. Estimar els germans no és un camí cap a la santedat, és una conseqüència del fet que tot cristià és sant i l’Església és santa.