El Deuteronomi en el judaisme del Segon Temple i en el Segon Testament

• Autores: Jordi Cervera i Valls
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 46, Nº. 1, 2021 (Ejemplar dedicado a: Revista Catalana de Teologia), págs. 9-38
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • El Deuteronomi és el llibre de la Bíblia hebrea que, conjuntament amb els Salms i Isaïes, es cita més vegades en el Segon Testament. En els Evangelis, apareix com un referent teològic i social. En les Cartes, esdevé un suport argumental a la teologia i a la moral cristiana. En l’Apocalipsi, dona suport a l’escatologia cristiana. Nogensmenys succeeix amb les fonts literàries del judaisme de finals del Segon Temple, especialment en la comunitat de Qumran. La rellevància del Deuteronomi en aquesta època es deu, en primera instància, al caràcter recapitulador del llibre, que el converteix en el referent més accessible de la tradició. La segona raó és que les seves declaracions teològiques i morals han esdevingut una praxi consolidada en la vida social, la religiositat i la litúrgia jueva. En tercer lloc, la seva interpretació escatològica, especialment del Càntic de Moisès (Dt 32,1-43), afavoreix una actualització persuasiva dels seus continguts.